A l'Església, el nom fa la cosa

(Laura Mor –CR) De dijous a dissabte la Facultat de Teologia de Catalunya dedicarà el curs d'estiu a recuperar el nom de 'Poble de Déu' per referir-se a l'Església. Un equip de professors de la casa, junt amb diferents testimonis laics, reflexionaran sobre la identitat col·lectiva que constitueix el moll de l'os d'aquesta institució, tal com ja va apuntar el Concili Vaticà II.

“És important subratllar aquests aspectes a nivell teològic perquè després darrera hi ha tota una manera de fer”. El vicedegà de la Facultat, mossèn Joan Planellas, iniciarà el diàleg amb la sessió que remet al títol del curs: “Quin nom per a l’Església? La recuperació de 'Poble de Déu'”.

La intenció de la Facultat de Teologia és senyalar “la identitat de la vida cristiana i la primacia de ser cristià”, explica Planellas. “El concepte de 'Poble de Déu' ens remet a l'Església primitiva i ajuda a ressituar allò que realment és important: ser cristià i seguir de Jesús”.

Sense fe, no hi ha Església

El vicedegà alerta de quines haurien de ser les prioritats de la comunitat de creients: “Primer és la vida cristiana i després vénen els serveis i els ministeris”. Planellas considera que “sempre hi ha la tendència de deixar de banda aquests aspectes essencials, que són més teològics” i concreta que “el perill és reduir l'Església a la jerarquia, quan l'Església és el fet de ser cristià”.

Així, el 'Poble de Déu' parla d'un grup que es basa en la fe. “A partir d'aquesta vivència essencial vindran els ministeris, els serveis, l'estructura eclesial. Però si no hi ha fe, no hi ha cristianisme; si no hi ha fe, no hi ha Església”.

Altres referències al nom de 'Poble de Déu'

El Concili Vaticà II va parlar de 'Poble de Déu' com a concepte clau i ara el papa Francesc l'ha tornat a subratllar amb el document Evangelii Gaudium. Abans, s'hi va referir Lleó Magne –“reconeix, cristià, la teva dignitat”– i també Sant Agustí –“per vosaltres sóc el bisbe, però amb vosaltres jo sóc un cristià”.