"El cant gregorià és la base de tota la música occidental"

(Glòria Barrete –CR) Per tercer any consecutiu la Federació Catalana de Monges Benedictines, a través del SAF, i el departament de Cant Gregorià de la Federació Catalana d'Entitats Corals –FCEC– posen en marxa el taller El cant gregorià als arxius benedictins femenins, una jornada que se celebrarà enguany aquest dissabte al monestir de Sant Benet de Montserrat. El taller pretén donar a conèixer l'ús del cant gregorià dins el context d'una comunitat monàstica benedictina, visitar els espais més emblemàtics del monestir de Sant Benet i el seu arxiu, i alhora practicar el cant gregorià, sobretot el cantat a Sant Pere de les Puel·les i Santa Clara de Barcelona durant els segles XV i XVII.

Des del segle III fins al Concili Vaticà II el cant gregorià va ser l'"única música que s'utilitzava en les cerimònies litúrgiques de l'Església catòlica", recorda Josep Quintana, responsable del taller i cap del departament de cant gregorià de la FCEC. Del segle III al segle XII és l'època d'evolució del cant gregorià, però al segle XII comença a derivar-se cap a la polifonia. Fins aleshores, el gregorià està estès per tot Europa i cada sector dominant de l'Església gaudeix d'un estil concret de cant: "És diferent el gregorià que es feia a Toledo, del que es feia a Milà, o a Roma, o a França". És a partir de l'inici de la polifonia que el cant gregorià comença a unificar-se, gràcies "a escriptors i finalment a les esglésies, que fan la recopilació absoluta del gregorià i l'editen en el liber usualis, el llibre oficial de la música religiosa del Vaticà".

Característiques del cant gregorià

Tot i les possibles variants derivades de cada regió territorial, el cant gregorià té trets comuns: és a una sola veu i tothom alhora. "També hi pot haver, dins del que és el cant, un cantor o una petita escola que iniciï la peça i contesta la resta de la comunitat". A més a més, el cant gregorià està utilitza escriptura quadrada, diferent de l'estructura que s'ha desenvolupat posteriorment i que coneixem com a rodona, i està escrit sobre un tetragrama, quatre línies, "el que comporta unes característiques de lectura diferents que també s'han de conèixer". La darrera gran característica del cant gregorià és la importància de la lletra, "cabdal en el gregorià", ja que "tota la música de la peça es basa en el text que s'està dient, provocant que quan hi ha expressions de dolor la música sigui més greu, o que quan hi ha alegria la música pugi fins a regions superiors".

La lletra de les peces gregorianes és "la base absoluta", i està estreta dels llibres sagrats. Com a acompanyant de la litúrgia, la gran majoria de peces fan referència a la religió i a la fe, "tot i que també hi ha obres poètiques", però sempre basades en els textos sagrats. "La litúrgia no és altra cosa que una dedicació, una alabança a Déu", afirma Quintana, i és per això que amb l'arribada de la polifonia el cant gregorià ha quedat substituït per altres tipus de música, perquè en si mateix no té altra sentit que l'alabança. El gregorià, doncs, ha quedat com una música, "una música que ha estat la base de tota la música occidental", per això hi ha qui l'interpreta com a música antiga, "com es fa amb obres de Mozart o Bach que es canten en auditoris i estan escrites originàriament per a la litúrgia". A l'actualitat existeixen petits cors que van mantenint el gregorià com a música antiga i inclús d'altres que intenten que també formi part de la litúrgia.

Conservar i promoure l'origen de la música occidental

Des del departament de Cant Gregorià de la FCEC intenten mantenir i conservar "i si pot ser augmentar els grups que canten gregorià", explica Josep Quintana. Intenten que es canti de nou dintre de la litúrgia, però "sense excloure que pugui haver grups que ho facin a través d'audicions". El taller del proper dissabte 30 de maig al monestir de Sant Benet és una de les activitats per mantenir i conservar aquest llegat gregorià. A primera hora s'oferirà una conferència sobre Els cantorals dels monestirs de Santa Clara i Sant Pere de les Puel·les de Barcelona; després hi ha una visita a l'arxiu del convent de Sant Benet de Montserrat, i, finalment, la part del taller de cant gregorià.

"Hem estret algunes peces antigues d'aquests monestirs concrets i hem fet una transcripció de les obres gregorianes a l'anotació actual", per poder-les seguir amb més facilitat. Al costat hi haurà escrita la peça en els signes gregorians "perquè la gent també conegui com s'escrivia", i alhora posaran un exemple de la mateixa obra estreta del liber usualis, així com la lletra de la mateixa peça. Les peces que trobaran a l'arxiu de Montserrat són molt semblants a les que es poden trobar al liber usualis, però "al ser d'una sèrie de monestirs sempre hi ha algunes variants que depenen de la capacitat del cor que tenia cada monestir", tot i que la melodia acostuma a ser la mateixa. Amb aquest taller de cant gregorià es vol mantenir i augmentar la pràctica del cant gregorià, com "una manera de conservar la música gregoriana ja que si es perd, es perdria part de la cultura".