“L’anunciació és un exemple dels valors religiosos en les expressions artístiques”

Cristianisme al segle XII La darrera sessió del cicle 'Espai Obert' ha tingut lloc aquest divendres sota el títol 'Religions i tradicions espirituals en les arrels de la nostra cultura'. Una sessió que ha organitzat l'associació Cristianisme al Segle XXI i que ha tingut lloc a la sala d'actes dels jesuïtes del carrer Casp. La sessió l'ha desenvolupat la professora Carolina Camanyes, llicenciada en Belles Arts, doctora en Restauració de Patrimoni i artista, que ha exemplificat els valors religiosos en les expressions artístiques a través de diverses obres que representen l'anunciació.

La professora Carolina Camanyes ha assegurat que la religió és present a la història de l'art des de sempre i que, per aquest motiu, no es pot separar el tema religiós de les expressions artístiques. "La majoria d’aquestes expressions són manifestacions religioses que difonen uns coneixements amb unes determinades intencions", ha dit.

Per a la ponent, en primer lloc, cal saber "què estem veient". "Una extraordinària pintura, per molt impactant que sigui per la seva bellesa, harmonia i joc de colors que tingui, si no sabem què vol dir és com mirar un llibre tancat", ha subratllat. Per a ella, som analfabets "davant d'un tresor que se'ns escapa". I en aquest sentit ha considerat molt dolorós la mancança generalitzada del que abans denominàvem "història sagrada".

Amb tot, ha explicat que l’entusiasme amb què fa la feina l’ha portat a fer-la segons aconsellava Horaci: "prodesse et delectare". "Ensenyant delectant els meus alumnes han après i gaudit no sols de la història de l’art sinó de la història sagrada", ha manifestat.

Per explicar-ho, la professora ha focalitzat la seva intervenció a mostrar l’escena de l’Anunciació com a fet artístic, amb tots els canvis, d’estil, d’influències i d’entesa per part dels receptors. Així, ha mostrat anunciacions ofertes per l’art romànic, sobretot en capitells i, tot seguit, amb escultures i pintures del gòtic, amb els colors dominants del blau, groc i vermell fins als mosaics de l’Anunciació de Santa Maria del Trastévere, on es representa la Mare de Déu en un setial de marbre i un llibre a les mans i un colom que baixa com un bòlid a la part esquerra des d’una transcendència on hi ha el rostre de Jesús.

Ha arribat així a la de fra Angèlico del Quattrocento o primer Renaixement, que es troba al convent de sant Marc de Florència, la submissió que representa el final del pecat, perquè al rerefons hi ha Adam i Eva expulsats del Paradís. Ha passat tot seguit a les de Botticelli i Ucello en ple Cinquecento italià.

Camanyes ha destacat que hi ha molts elements que es van repetint en les anunciacions: els llibres en mans de la Mare de Déu; l’espai propi i la distància com a ésser sagrat; els lliris; les gerres d’aigua; les vares de Jessè; el fet que l’àngel parli a l’orella de Maria; entre altres.

La ponent ha seguit amb la seqüència d’obres fins al romanticisme. En arribar al segle XX, ha explicat que la plàstica actual seria la de la simplificació menystenint els recarregaments, i el retorn al món simbòlic. Entre les mostres actuals ha ofert la del basc Jenaro Urrutia, una anunciació datada el 1931, força particular: la Mare de Déu va vestida amb mocador al cap, avarques als peus i viu en una casa de la Biscaia rural. 

Tot i que no hi ha hagut gaire temps per a les intervencions, s'ha debatut sobre com fer perquè els estudiants d’avui adquireixen alguna mena d'"història religiosa" que els permeti "fruir de l’art que tota la nostra cultura ha generat".

La sessió s'ha iniciat amb la lectura d'un fragment evangèlic per part d'Àngel Miret, qui també ha presentat la ponent. Abans, però, s'ha tingut un record pel filòsof Josep-Maria Terricabras, que es va excusar per no poder ser present a la sessió anterior i va morir inesperadament el passat dia 6 d’abril.