I l'àngel es va retirar

Quarta setmana d’Advent 

Així acaba l’evangeli del diumenge quart d’Advent. Fet l’anunci i la proposta de Déu a Maria, acceptant ella lliurament la Voluntat del Pare.... l’àngel es retira, i Ella resta amb el seu Senyor.
 
            Heu estat voltant tota la tarda. Quina gentada arreu. Entrant i sortint de les grans superfícies, mirant, comentant els preus, un ambient de soroll, de comentaris, fins i tot trobar alguns coneguts... Som ja a les vigílies del Nadal. Ja se sap, com sempre. 
 
            Quan has arribat a casa no hi havia ningú. Feia dies que no veies al teu germà. Feia moltes hores que no veies a la teva mare. Feia setmanes que no veies al teu pare. Molt de mòbil amb els amics, molt de Facebook amb la colla, correus infinits... i en mig de tot plegat el forat de la buidor s’anava fent gran.
 
            Entres a la teva habitació. Força desordenada, per cert. Havies deixat l’ordinador en marxa. L’apagues, llences l’abric a sobre el llit i t’asseus sobre la catifa. La son et venç i dorms. Aquest és el somni de les vigílies del Nadal.....
 
...... com costa anar pujant quan hi ha tanta neu. El guia que va al teu davant fa molta estona que no et diu res. És un expert. Deu conèixer molt bé el camí. No se sent cap veu humana. El vent ha amainat i tan sols l’únic soroll que us acompanya es el frec de les botes i el cops que dona la neu quan cau dels arbres.
 
...... No saps qui és el teu guia. Entens que l’has vist altres cops, però ignores el seu nom. És alt, atlètic, porta un ritme constant, pausat i camina amb seguretat i de tant en tant el sents que xiula alguna cançó que et sona a infància.
 
...... A prop del cim es gira. Porta la cara tapada i ulleres de sol. Es treu un moment la bufanda i et diu: ara acabes de pujar tu sol, jo t’espero aquí, pots estar al cim tanta estona que vulguis. Pensa , però, que a les quatre es comença a fer fosc.
Tot jo tinc set de Déu, del Déu que m’és vida.
 
Sona el telèfon i et despertes. Estaves en el millor moment del teu somni. Molt a prop d’un moment decisiu.
 
Qui serà, que hem truca precisament ara?
 
La veu és agradable, coneguda...
 
.... Falta poc pel Nadal, Segueix pujant, no et desanimis...
 
..... Però, si us plau, qui ets ?...
 
 Cloc, clot... han penjat.