Un despatx petit. Una llibreria plena de llibres. Una taula amb la pantalla d’ordinador i dues petites butaques que conviden a la xerrada. Fa estona que el Joan (mossèn Joan, per a la gent de la parròquia) i la Mònica 03 conversen sobre Jesucrist. Ella no li ha explicat allò que va passar a l’Estartit; però sí que li va dir fa uns dies que tenia ganes de saber què era el cristianisme. Hi estava interessada i volia informar-se‘n.

(fragment del diari personal de Mònica 03)

(A primera hora de la tarda agafo la moto i me’n vaig a l’Estartit. Una mica més a munt, al costat del mar, camino un tros, m’assec a la roca i intento posar les coses en ordre. Els meus ulls se centren en les ones, en l’horitzó... A prop, lluny... Arriba, marxa, besa... I és quan tinc la impressió forta i dolça que al meu costat hi ha algú. Ni a dreta ni a esquerra no hi ha ningú. Deu ser una sensació imaginativa, fruit de la meva ment. Són coses que passen, que ens fem nosaltres mateixos...

Déu, si hi ets, manifesta’t d’alguna manera que pugui entendre. Crec que et necessito. La veritat és que desitjo de tot cor que estiguis a prop meu.

Aquestes varen ser les paraules de la pregària de fa només una setmana, després que la Glòria m’expliqués la seva conversió. En pocs dies han passat tantes coses. Estic trasbalsada.

Com el mateix nom indica, la pregària vocal és la que empra la pronunciació sonora o silenciosa de pregàries conegudes i també d’aquelles originals que poden sortir del cor. En aquesta forma de pregar és important que la pronunciació, sigui explícita o mental, vagi acompanyada interiorment d’una actitud orant.

(Mentre el cor calla després del darrer cant, la Mònica 03 a casa seva prega: “No sé si hi ets, però no puc més. Tot el dia aguantant i ara aquí, sola. Estic desfeta. Que fort. Que dur. No hi ha dret!! Som tants els que avui estem igual...”)

No us ha passat moltes vegades que, obrint la Bíblia sense cercar un text concret, en surt un que precisament és el que respon al que ens mancava?

A mi també m’ha passat, com a la Mònica 03, que en el moment dur que està patint va obrir la Bíblia i va llegir vèncer el mal a còpia de bé. És clar que si vols que el text sigui del Nou Testament has d’obrir-la cap a les darreres planes. En el cas de la Mònica... va fer diana.

(Fa dos dies que la Mònica 03, quan entra a la feina, saluda amablement el cap de personal: “Hola, bon dia, com anem?” Després passa per les taules on els companys van arribant i... un somriure per a cadascú. Arriba al seu lloc. Com que veu que no hi ha feina, fa la millor cara possible. Mirada a la dreta, mirada a l’esquerra. Quan la seva mirada es creua amb la d’algun company, somriu.

         Recordo aquell sopar al port olímpic com si fos ara. Era al vespre del dia de Pasqua. Com que ja havíem canviat l’hora, ens envaïa la llum crepuscular, aquella que en algunes comarques de València en diuen “la petita nit”.

CONTEMPLACIÓ I PREGÀRIA UNITIVA. 6.

PLANTEJAMENT

La contemplació. Tal com passa amb la meditació, i potser encara més, la paraula contemplació pot significar una gran varietat de vivències, experiències i formes de pregar.

RENOVAR LA PREGÀRIA  5.  LA MEDITACIÓ.  Segona part. 

LA MEDITACIÓ SOBRE LA VIDA o EXAMEN GENERAL