Sóc aquí en aquesta senzilla capella i a plena nit. Han anat acabant els sorolls i va entrant el silenci compacte, el ritme pausat de la respiració. Van fugint les imatges, els pensaments i les sensacions, deixant pas a la quietud i a la teva presència, Jesús, que et crec i et sento a prop, al costat i a dins. Gràcies.

Tantes coses, tantes persones, tanta vida... avui, ara, que es va fonent la jornada; i el moviment del cor m’indica que desitjo fondre-la en Tu. Ho saps prou i ho has acompanyat en el silenci discret, i de tant en tant en el toc amable, que tant agraeixo.

Estimada Glòria,

         Resulta que l’avió cap aquella petita capital de província ja ha sortit. Cal esperar a demà, i com que té poques places el millor és comprar ben aviat el bitllet. I ara què farem? Doncs anem a visitar una mica la ciutat.

Fa ja unes tres hores que volem. M’ha tocat un seient al costat de la finestra i he estat mirant el mar, el pas dels núvols, la claror de ponent sempre en llum crepuscular sense que arribi mai la nit. De tant en tant, sobretot al començament, el comandant Gonzalves comenta algunes coses sobre el que tenim a sota, allà a baix, i altres detalls sobre un vol tranquil i sense pertorbacions.

         La nòmina d’aquest mes ningú l’ha cobrat. Hi ha un malestar general acompanyat de molts rumors. Es veu que l’empresa ha canviat de propietaris i en pocs dies l’ha adquirida un fons d’inversions de capital internacional. De moment ningú sap on resideix la central. En pocs dies els antics dirigents s’ha esfumat i el seu despatx està ocupat per un tal Chen que porta dues secretàries, serioses, que no miren als ulls de la gent, i que amb prou feines parlen l’espanyol. Ja no diguem el català.     

         Jesús va ser un dels grans genis de la humanitat. La seva vida, les seves paraules i fets són admirables i marquen un horitzó a la humanitat, que ha estat sempre valorat per les religions i les espiritualitats. Per a molta gent d’arreu, d’ara i d’abans, Jesús és un model, un testimoni, un profeta.

         Fa dos mil anys que tot això va començar, i encara dura, a pesar de canvis, alts i baixos, persecucions, i poders que han intentat acaparar Jesús i situar-lo a dalt de tot per justificar intencions que són o han sigut contràries a Ell.

Un despatx petit. Una llibreria plena de llibres. Una taula amb la pantalla d’ordinador i dues petites butaques que conviden a la xerrada. Fa estona que el Joan (mossèn Joan, per a la gent de la parròquia) i la Mònica 03 conversen sobre Jesucrist. Ella no li ha explicat allò que va passar a l’Estartit; però sí que li va dir fa uns dies que tenia ganes de saber què era el cristianisme. Hi estava interessada i volia informar-se‘n.

(fragment del diari personal de Mònica 03)

(A primera hora de la tarda agafo la moto i me’n vaig a l’Estartit. Una mica més a munt, al costat del mar, camino un tros, m’assec a la roca i intento posar les coses en ordre. Els meus ulls se centren en les ones, en l’horitzó... A prop, lluny... Arriba, marxa, besa... I és quan tinc la impressió forta i dolça que al meu costat hi ha algú. Ni a dreta ni a esquerra no hi ha ningú. Deu ser una sensació imaginativa, fruit de la meva ment. Són coses que passen, que ens fem nosaltres mateixos...

Déu, si hi ets, manifesta’t d’alguna manera que pugui entendre. Crec que et necessito. La veritat és que desitjo de tot cor que estiguis a prop meu.

Aquestes varen ser les paraules de la pregària de fa només una setmana, després que la Glòria m’expliqués la seva conversió. En pocs dies han passat tantes coses. Estic trasbalsada.

Com el mateix nom indica, la pregària vocal és la que empra la pronunciació sonora o silenciosa de pregàries conegudes i també d’aquelles originals que poden sortir del cor. En aquesta forma de pregar és important que la pronunciació, sigui explícita o mental, vagi acompanyada interiorment d’una actitud orant.