1. Tot va començar en aquella terrassa del port. Jo prenia una cervesa quan vas arribar tu. Venies de la feina, suat i cansat. “Una taronjada natural, si us plau.” “Saps, quan en faig a casa és boníssima. Els pares estan encantats. M’encanta la taronjada.” “Com va, Joan?”... “I tu, Jesús, què m’expliques?”

Ha anat marxant tothom. La cala ha quedat buida. La nit va entrant i tu, estirat a la sorra i ben a prop de l’aigua que acaricia els teus peus, vas entrant en un d’aquells moments màgics de felicitat continguda.

El mar t’apassiona. Sempre; quan està quiet com en aquest capvespre, o en aquelles passejades d’hivern pels camins de ronda. Fa segles que va i ve, que es mou furiós a causa de la forta tramuntana o resta quiet en aquells dies d’estiu, quasi absolutament en calma.

9 de juliol del 2015

Amigues i amics de LA PREGÀRIA VIRTUAL, del FACEBOOK i del blog VISIÓ POSITIVA (Catalunya Religió),

        Hola!

1.- De moment deixem la Mònica 03 que vagi treballant de voluntària a la població de Moxos. Crec que cap a la tardor hi tornarem a connectar. Si hi ha alguna novetat important us la farem saber.

2.- Durant els mesos de juliol i agost rebreu o publicarem tres meditacions un cop enviada la 531 (Meditació nocturna).

Sóc aquí en aquesta senzilla capella i a plena nit. Han anat acabant els sorolls i va entrant el silenci compacte, el ritme pausat de la respiració. Van fugint les imatges, els pensaments i les sensacions, deixant pas a la quietud i a la teva presència, Jesús, que et crec i et sento a prop, al costat i a dins. Gràcies.

Tantes coses, tantes persones, tanta vida... avui, ara, que es va fonent la jornada; i el moviment del cor m’indica que desitjo fondre-la en Tu. Ho saps prou i ho has acompanyat en el silenci discret, i de tant en tant en el toc amable, que tant agraeixo.

Estimada Glòria,

         Resulta que l’avió cap aquella petita capital de província ja ha sortit. Cal esperar a demà, i com que té poques places el millor és comprar ben aviat el bitllet. I ara què farem? Doncs anem a visitar una mica la ciutat.

Fa ja unes tres hores que volem. M’ha tocat un seient al costat de la finestra i he estat mirant el mar, el pas dels núvols, la claror de ponent sempre en llum crepuscular sense que arribi mai la nit. De tant en tant, sobretot al començament, el comandant Gonzalves comenta algunes coses sobre el que tenim a sota, allà a baix, i altres detalls sobre un vol tranquil i sense pertorbacions.

         La nòmina d’aquest mes ningú l’ha cobrat. Hi ha un malestar general acompanyat de molts rumors. Es veu que l’empresa ha canviat de propietaris i en pocs dies l’ha adquirida un fons d’inversions de capital internacional. De moment ningú sap on resideix la central. En pocs dies els antics dirigents s’ha esfumat i el seu despatx està ocupat per un tal Chen que porta dues secretàries, serioses, que no miren als ulls de la gent, i que amb prou feines parlen l’espanyol. Ja no diguem el català.     

         Jesús va ser un dels grans genis de la humanitat. La seva vida, les seves paraules i fets són admirables i marquen un horitzó a la humanitat, que ha estat sempre valorat per les religions i les espiritualitats. Per a molta gent d’arreu, d’ara i d’abans, Jesús és un model, un testimoni, un profeta.

         Fa dos mil anys que tot això va començar, i encara dura, a pesar de canvis, alts i baixos, persecucions, i poders que han intentat acaparar Jesús i situar-lo a dalt de tot per justificar intencions que són o han sigut contràries a Ell.

Un despatx petit. Una llibreria plena de llibres. Una taula amb la pantalla d’ordinador i dues petites butaques que conviden a la xerrada. Fa estona que el Joan (mossèn Joan, per a la gent de la parròquia) i la Mònica 03 conversen sobre Jesucrist. Ella no li ha explicat allò que va passar a l’Estartit; però sí que li va dir fa uns dies que tenia ganes de saber què era el cristianisme. Hi estava interessada i volia informar-se‘n.