Sento vergonya de la nostra Europa. No volem la dels mercaders, sinó la Comunitat de les persones, totes.

         La fotografia d’aquelles mans era impressionant. Tots els dits estaven cremats per la part de dalt, en aquell tram de pell d’on es prenen les empremtes dactilars que es fan servir per identificar les persones. No era un accident, no era una tortura, sinó que era una terrible estratègia perquè la policia no pogués identificar aquells emigrants que intentaven passar pel túnel de Calais cap al Regne Unit. Ells mateixos amb un ferro roent havien desfigurat les seves mans.

(Tercera pregària virtual per a aquest estiu)

Cada estiu fèiem una sortida. Aquell any vàrem anar a visitar un petit monestir a Extremadura. Un edifici antic, de parets grosses, a prop d’una vila d’uns cinc mil habitants. Els frares franciscans ens van acollir molt amablement. Hi vam estar una setmana i després vàrem visitar els monuments i els llocs més importants d’aquella regió.

1. Tot va començar en aquella terrassa del port. Jo prenia una cervesa quan vas arribar tu. Venies de la feina, suat i cansat. “Una taronjada natural, si us plau.” “Saps, quan en faig a casa és boníssima. Els pares estan encantats. M’encanta la taronjada.” “Com va, Joan?”... “I tu, Jesús, què m’expliques?”

Ha anat marxant tothom. La cala ha quedat buida. La nit va entrant i tu, estirat a la sorra i ben a prop de l’aigua que acaricia els teus peus, vas entrant en un d’aquells moments màgics de felicitat continguda.

El mar t’apassiona. Sempre; quan està quiet com en aquest capvespre, o en aquelles passejades d’hivern pels camins de ronda. Fa segles que va i ve, que es mou furiós a causa de la forta tramuntana o resta quiet en aquells dies d’estiu, quasi absolutament en calma.

9 de juliol del 2015

Amigues i amics de LA PREGÀRIA VIRTUAL, del FACEBOOK i del blog VISIÓ POSITIVA (Catalunya Religió),

        Hola!

1.- De moment deixem la Mònica 03 que vagi treballant de voluntària a la població de Moxos. Crec que cap a la tardor hi tornarem a connectar. Si hi ha alguna novetat important us la farem saber.

2.- Durant els mesos de juliol i agost rebreu o publicarem tres meditacions un cop enviada la 531 (Meditació nocturna).

Sóc aquí en aquesta senzilla capella i a plena nit. Han anat acabant els sorolls i va entrant el silenci compacte, el ritme pausat de la respiració. Van fugint les imatges, els pensaments i les sensacions, deixant pas a la quietud i a la teva presència, Jesús, que et crec i et sento a prop, al costat i a dins. Gràcies.

Tantes coses, tantes persones, tanta vida... avui, ara, que es va fonent la jornada; i el moviment del cor m’indica que desitjo fondre-la en Tu. Ho saps prou i ho has acompanyat en el silenci discret, i de tant en tant en el toc amable, que tant agraeixo.

Estimada Glòria,

         Resulta que l’avió cap aquella petita capital de província ja ha sortit. Cal esperar a demà, i com que té poques places el millor és comprar ben aviat el bitllet. I ara què farem? Doncs anem a visitar una mica la ciutat.

Fa ja unes tres hores que volem. M’ha tocat un seient al costat de la finestra i he estat mirant el mar, el pas dels núvols, la claror de ponent sempre en llum crepuscular sense que arribi mai la nit. De tant en tant, sobretot al començament, el comandant Gonzalves comenta algunes coses sobre el que tenim a sota, allà a baix, i altres detalls sobre un vol tranquil i sense pertorbacions.

Pàgines