Bon Nadal

 

 
Si em permeteu parlar-vos sincerament i lliurament us vull dir que us desitjo un Bon Nadal. No us desitjo unes bones festes. Us desitjo un Bon Nadal. Perquè per a mi, com per a moltes altres cristianes i molts altres cristians, el que celebrem és l’aniversari de Jesús, el que celebrem és el seu naixement. I el celebraríem amb la mateixa il·lusió i amb la mateixa intensitat fossin o no fossin festius aquests dies. De fet, hi ha cristians que celebren el Nadal i en els seus països no són dies festius, com també hi ha cristians que celebren el diumenge i en els seus països no és dia festiu però no per aquesta raó deixa de ser el Dia del Senyor.
La celebració està en la significació de la data que celebrem, no en el fet que sigui o no sigui festiu.
Aquests dies em trobo que quan desitjo un Bon Nadal hi ha qui em respon amb un “bones festes”. Pot ser que per algunes persones el Nadal només signifiqui una data festiva en el seu calendari laboral, però estic segur que la majoria de les persones que m’han desitjat “bones festes” són cristianes.
És per aquesta raó que des d’aquí us convido a “contagiar” l’esperit de Nadal que no consisteix en celebrar-lo perquè és festiu, sinó que consisteix en celebrar-lo perquè celebrem el Déu encarnat en Jesús, un nadó que canvia la vida de la gent i que sustenta la vida dels cristians fins a la mort.
En el comiat d’una germana, que ja està a la presència del Senyor, el pastor que presidia l’acte ens ha recordat que la distància més llarga que ens separa de Déu és el nostre orgull i que la distància que ens acosta més a Déu és la pregària.
Que aquest Nadal deixem néixer en el nostre interior la pregària de l’infant que totes i tots portem dins i enterrem, d’un cop per sempre, l’orgull que ens porta a desitjar “bones festes” en lloc de desitjar que TINGUEM TOTS I TOTES UN BON NADAL.