Primary tabs

Finalitzem la descripció del perfil generacional dels joves més grans, perfil generacional que estem exposant en les darreres entrades:

Continuem amb el perfil generacional que havíem iniciat:

Continuem amb l’exposició de les diferents generacions que havíem iniciat ja fa un temps, centrant-nos ara amb les generacions joves. Començarem pels joves que ja comencen a ser més grans, és a dir que tenen ara aproximadament de 22-24 anys a 37-39 anys (nascuts entre 1973-75 fins 1988-90).  Els hi apliquem el qualificatiu de “joves” potser perquè som nosaltres els que ja ens hem fet grans, però de fet ja no són tant joves...

Construir confiança en temps de crisi: comunicació i capital social. Aquest va ser el tema de la lliçó inaugural del curs a la Universitat Ramon Llull que va tenir lloc fa uns dies a la Facultat de Comunicació Blanquerna.  La va pronunciar el Sr. Ferran Rodes, vicepresident del grup Havas Media i president del diari Ara. En va informar oportunament CatalunyaReligió

Aquests dies entrem a comentar l’actualitat política més sovint del que és habitual. Si en alguns moments tal vegada es justifica que els acadèmics exercim també de ciutadans potser siguin aquests, uns temps de canvis accelerats en els fonaments de les pressuposicions col·lectives que hem tingut durant anys. Així, per exemple, el petit detall d’unes declaracions, posem les d’un Ministre d’Educació, poden contribuir també a  entendre el dinamisme del que està passant, més enllà de jutjar unes o altres opcions polítiques, totes legítimes.  

Sembla difícil en les converses d’aquests dies, des de la manifestació de l’11 de setembre i arran del recent anunci per part del President de la Generalitat de convocatòria d’eleccions anticipades, no tractar d’una forma o una altra el tema dels canvis en la situació de la política catalana. Potser el que vaig a escriure son coses sabudes, però repassem-les per veure l’efecte que fan posades juntes i al costat d’altres que porten més recorregut. Intentaré escriure-ho amb objectivitat.

En una recent conferència a Blanquerna el professor Dr. Juan Ignacio Pozo va explicar el repte en el que es troben la gran majoria de les universitats espanyoles, des d’una vessant psicopedagògica. Aquesta dialèctica recorda molt la que vàrem ja viure els que som més grans amb els plantejaments que es van fer en l’educació obligatòria amb la LOGSE, però en aquest cas aplicada a l’educació superior. El Dr.

Hem iniciat un nou curs a la universitat. Els professors procurem  estar al dia dels llibres que van sortint que tracten temes propers a les nostres assignatures per tal que puguin ser potencials materials de lectura o de treball pels estudiants. Una lectura recent interessant que hem fet ha estat el llibre “La mente: la última frontera” de Juan Pedro Nuñez, publicat per la Universidad Pontifícia de Comillas en la seva col·lecció de Psicologia.

La consellera Irene Rigau va participar aquest any en la Jornada de professors que tenim al començament de cada curs a la nostra facultat, com explica avui mateix CatalunyaReligió. Va ser presentada pels Drs. Salvador Pié, president de la Fundació Blanquerna, i pel nostre degà el Dr. Climent Giné, que en van destacar la seva trajectòria professional, que es va iniciar com a mestra, i també la seva passió per l’educació, passió que va també transmetre al llarg de la seva intervenció.

El recordat P. Josep Liñan va escriure el 2006 el llibre “Francesc Sagrera, avançat forjador de ciutadans”. En ell explica la biografia d’aquest singular escolapi i en recull alguns dels seus més importants escrits. Ens detindrem en un aspecte del pensament de Francesc Sagrera, a qui vàrem presentar en una anterior entrada de bloc, a propòsit de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, moviment fundat a finals de 1931 pel Dr.

Pàgines

Subscribe to