Relacions Església-Estat a Europa

La situació del diferent tracte a les universitats catòliques europees per part dels estats, explicada a l’anterior entrada, ens va portar a preguntar-nos per les causes d’aquesta situació. Com pot ser que en estats amb una forta empremta cristiana-catòlica, on l’educació obligatòria cristiana és concertada amb l’estat, valorin tant poc l’aportació de les universitats catòliques? Com pot ser en canvi que en d’altres països aquestes universitats siguin tractades  a tots els efectes com a una universitat pràcticament pública? Respondre aquestes qüestions ens va portar al tema més ampli de les relacions Església-Estat a Europa i a estudiar els principis que regulen aquestes relacions per intentar explicar-nos d’on ve aquesta situació i perquè es dona.

Un comentari previ: En  tractar el tema d’aquestes regulacions no entrarem en un aspecte important com és que actualment als estats d’Europa hi ha presència de diverses confessions, situacions que han començat a regular-se com a fenòmens nous que son, però que segurament tardaran un temps encara en traslladar-se del tot a les legislacions dels països. Si que tractem d’entendre en canvi la relació dels estats europeus amb la religió cristiana, que té una llarga tradició.

Per tractar un tema com aquest hem d’anar a la història. Cada país té les seves circumstàncies especials. Segur que haurem de simplificar una mica, però això no impedeix que puguem fer una anàlisi de conjunt en la que es perdran matisos segurament importants, però que ens permetran una interpretació.

John Madeley i Zsolt Enyedi (2003) varen proposar un marc per entendre comparativament les relacions Església-Estat a Europa. Aquest model inclou tres blocs de països històricament monoconfessionals (Catòlic, Luterà i Ortodox) separats per franges de territoris multiconfessionals. Els blocs monoconfessionals, pels autors citats, són:

-Sud Catòlic:  Àustria, Bèlgica, França, Itàlia, Portugal, Eslovènia, Espanya.

-Nord Luterà: Dinamarca, Finlàndia Islàndia, Noruega, Suècia.

-Est Ortodox: Bielorússia,  Bulgària,  Grècia, Moldàvia, Romania, Rússia, Ucraïna.

Entre el Sud Catòlic i el nord Luterà hi ha -com dèiem- una franja de països de tradició multiconfessional:  Alemanya, Irlanda, Holanda, Polònia, Suïssa o Regne Unit, fonamentalment. Hi ha també països que estan entre el Nord Luterà i l’est Ortodox. Tanmateix anem a fixar-nos en què passa entre els blocs  anomenats com a bloc monoconfessional sud Catòlic i el multiconfessional Catòlic-Luterà, que són els que corresponen als països que ens interessava estudiar.

En cada un dels blocs citats els autors fan la hipòtesi que hi ha un patró distintiu pel que fa a les relacions Església-Estat, que s’ha de trobar justament en el fet del caràcter històricament exclusiu, majoritari o minoritari de les confessions. Cada país del bloc multiconfessional a més té les seves pròpies particularitats, que es deuen a les circumstàncies de com les confessions han reaccionat històricament als reptes i oportunitats en situacions de majories i minories.

Aquestes relacions condicionen qüestions com els subsidis de l’estat a l’Església, la interferència de l’estat en qüestions religioses, i un tema important que és com s’entén la neutralitat religiosa per part de l’estat. El tema que ens preocupava de la consideració de l’aportació de les universitats catòliques és una conseqüència dels temes anteriors.

Vàrem observar com en els països de tradició multiconfessional, sigui el catolicisme majoritari o minoritari, no hi ha un tracte especial per les universitats catòliques, que en general estan ben integrades al sistema i ajudades per l’estat. La neutralitat de l’estat en aquests països vol dir que la qüestió religiosa no interfereix, és a dir que, en un context de tradició multiconfessional, totes les iniciatives siguin religioses o laiques són tractades per igual, de forma neutral per part de l’estat.

En el sud Catòlic  en canvi la neutralitat s’entén de diferent manera. En general en aquests països el tracte de la confessionalitat és molt més problemàtic. Hi pot haver excepcions. Una excepció amb el cas de les universitats és Bèlgica, explicable per la proximitat amb Holanda. La Universitat Catòlica de Lovaina -per exemple- està integrada en el sistema d’educació superior a tots els efectes.

Tanmateix Madeley y Enyedi remarquen que, com dèiem,  els països de tradició monoconfessional interpreten diferentment la qüestió de la neutralitat de l’estat. Per la influencia de la revolució Francesa i la reacció a la mateixa, així com la implantació de l’estat Napoleònic,  amb la tradició després de conflicte entre l’Església i l’anticlericalisme, finalment va quedar afectada aquesta qüestió.  Els autors citats exposen com es van generar uns consensos basats en assumpcions lliberal-il·lustrades  que actualment conculquen el principi de neutralitat religiosa i privilegien les creences seculars per damunt de les religioses,  posant la religió als marges de la vida social.  Això afecta la consideració de l’aportació de l’Església en l’educació superior a l’igual que a altres aspectes de les relacions Església-Estat.  

Així doncs mentalitats explicables per oposicions històriques i consensos en un moment donat estan condicionant les creences d’avui, que es tradueixen finalment en lleis concretes, que afecten finalment la realitat. És bastant significatiu que en els estats de tradició multiconfessional es respecti el principi de neutralitat real per part de l’estat. Tanmateix amb l’aparició de noves religions  a l’espai públic, la consideració d’un cert multiconfessionalisme serà tard o d’hora inevitable. Això hauria de portar als nostres països a reflexionar i a instituir una més autèntica neutralitat de l’estat en qüestions religioses.

 

Autors citats:

John Madeley i Zsolt Enyedi (2003). Church and State in contemporary Europe: The chimera of neutrality. Londres: Frank Cass Publishers.