Consideracions en el moment d'escollir estudis universitaris

En aquestes dates són molts els joves que es plantegen escollir estudis i entrar a la Universitat. També son molts els pares pendents d’aquesta decisió donant-los-hi  suport i els tutors i educadors orientant-los. Es tracta d’una decisió important per la persona, ja que segurament marcarà el seu futur professional, encara que  puguin haver-hi oportunitats posteriors de reconduir o modificar aquesta primera decisió. Qui més qui menys s’ha trobat alguna vegada amb joves que pregunten o amb pares que et demanen un consell sobre com orientar sobre els estudis dels fills, especialment són els pares de la meva generació que tenen els fills en edat preuniversitària i universitària.

Dir abans que res que ja se sap que la Universitat no és la  única opció, que hi ha també la FP i que és també una opció a considerar. Tanmateix la Universitat és una bona opció pel futur ja que obre la porta a les professions intel·lectuals que requereix  la societat del  coneixement en la que estem. Tractaré doncs de l’elecció d’estudis universitaris, també perquè és el que més conec.

Per simplificar farem un paral·lelisme amb l’acte de sembrar (símil de la paràbola del sembrador): Per que creixi un arbre vigorós i robust cal primer una llavor adequada (que ja té el potencial de l’arbre que un dia serà) i després la terra escaient que reuneixi les condicions per facilitar el creixement.

El nivell de la llavor és el que podríem denominar l’element vocacional que tots tenim . No hi ha res més inadequat i poc satisfactori que estudiar per una professió per la que un no està interessat o motivat. Quan estudiava matemàtiques molts companys deien: “no em vull dedicar a l’ensenyament”, que era la sortida més habitual i és al que s’han acabat dedicant la majoria. La professió és una part de realització molt important a la vida, és millor doncs que, si pot ser, sigui també una font de realització personal. Sempre, però sobretot quan un és jove, s’ha d’intentar!

I com es pot conèixer la pròpia vocació? Hi ha varis aspectes aquí: Un és el “què m’agradaria ser?”. És a dir allò de “què vull ser quan sigui  gran”. Hi ha persones que des molt petites ja ho saben. Són els menys casos, però n’hi ha. El més habitual però és que s’ha de triar i decidir entre diverses opcions, tenint en compte moltes variables i això a vegades fa més complexa la decisió final.  Per això cal informació sobre estudis i sobre sortides professionals, que sortosament avui està molt a l’abast a les web, o a les sessions informatives de les universitats.

Una altra dimensió és el “Que m’agrada estudiar, quines matèries se’m donen millor?” Tots tenim capacitats i talents diferents i a la carrera un s’haurà de passar moltes hores estudiant i treballant en uns continguts concrets. És millor, per tant,  fer-ho amb matèries que a un li agradin, no? A vegades es tenen  interessos amplis i a un li agrada més d’una cosa. Així doncs pot ser un procediment adequat descartar estudis que són un “no” segur, i dintre els possibles “sí” valorar els “pros i contres”. Convé no perdre de vista la professió que hi ha al darrere, la formació que un vol rebre, el “què m’agrada?”, i també el “perquè serveixo?”.

Perquè un altre aspecte a considerar és “Per què serveixo més? Com podré ser més útil a la societat? Quines son les meves qualitats personals?” Per exemple si una persona té habilitats relacionals serà més adequada per ella una professió de contacte interpersonal i de relació que no una professió més solitària  i mental. Una persona, en canvi amb habilitats tècniques i científiques, podrà escollir una professió d’enginyeria o ciència on pugui manifestar el seu potencial. Una persona que vol ajudar als altres una professió relacionada amb la salut, l’educació o el servei a la comunitat, etc. Aquesta dimensió es veu a vegades millor des de fora. Per això és tant important el diàleg amb els pares i educadors. Aquest diàleg només es pot fer en un clima de confiança i respecte per la decisió dels fills, però tenint en compte tots els elements que hi ha implicats i les conseqüències de les decisions. A vegades els fills no volen estudiar el que els agradaria als pares, i aquest diàleg posa a prova la confiança mútua. Un clima de diàleg pares-escola/institut també pot contribuir a fer una bona elecció.

Un efecte colateral de la crisi actual és que segurament no cal triar estudis només perquè “si trio aquesta carrera segur que tindré feina”. Els començaments professionals finalment no son fàcils segurament a cap carrera. La feina ja vindrà, l’important a l’edat d’estudiar és formar-se en allò que un li agrada, la seva vocació. Amb perseverança s’assoleixen amb el temps els objectius desitjats. Per altra banda alguns es poden preguntar: “I si m’equivoco en l’elecció?” A vegades després d’un primer any un se’n adona que el que ha escollit no és el que volia. Aquí cal tenir present que un any no és tant important, que sempre es pot canviar. Ara bé, les decisions que es van prenent van orientant el futur: escollint un camí se’n descarten altres.

Anem a l’altra dimensió important que sovint no es té tant en compte: La terra que ha de fer créixer la llavor. Un cop que ja se sap el “què” ve un aspecte també important que és “on”. A Catalunya hi ha una amplia oferta universitària, amb propostes d’universitats molt diferents. Aquí també cal fer un discerniment abans de decidir per matricular-se a una universitat o una altra. No és recomanable escollir per variables de comoditat, com “la facultat està a prop de casa”. Pot ser aconsellable, per exemple, parlar amb familiars  o amics que hagin estudiat en una o altra universitat i tenir una opinió directa de la seva experiència. Les webs, quan tenen  finalitat propagandística, a vegades donen unes expectatives que són diferents de la realitat. Per escollir bé una institució es pot tenir en compte, entre altres coses, qüestions com: l’arrelament de la institució universitària a la societat, la consideració en l’àmbit professional concret, la  facilitat d’inserció professional dels graduats, el prestigi dels professionals formats a la institució, la qualitat de la formació bàsica que després ja s’adaptarà a les necessitats del mon del treball, la qualitat del servei material i humà, les instal·lacions i laboratoris, la xarxa de contactes a partir de les  institucions on es fan les pràctiques, el “networking” que un desenvoluparà, etc.  

Un aspecte que a vegades passa per alt és la importància de la formació integral. Algunes universitats han desenvolupat totalment el paradigma de la universitat moderna i s’han tornat més i més especialitzades, amb poca consideració per la totalitat de la persona, i –diguem-ho tot- sovint amb cosmovisions molt materialistes i pragmàtiques, que sostingudes per molts professors al final influeixen en els estudiants.

Jo ara parlaria dels centres de la meva universitat, convençut com estic que són una de les millors opcions, però no vull que es digui que faig proselitisme. El que volia és només això: donar alguns elements bàsics de discerniment als joves, famílies o educadors que estan en aquest procés d’elecció d’estudis.

Pels que esteu en aquest procés us desitgem una bona elecció!