Contra l'atur ¿fer-se capellà?

Aquest és el vídeo que la Conferència Episcopal Espanyola ha ideat amb motiu del Dia del Seminari, que se celebra dilluns que ve. El que pretenia ser una gran campanya de promoció per mirar d'aconseguir nous seminaristes s'ha vist traduït en una polèmica sobre una de les primeres frases que s'hi diu, al vídeo, en la que un capellà promet feina segura. Penso que potser no ha estat una badada, perquè el que sí que ha tingut segur la campanya és que se'n parli als mitjans, encara que tots i cadascun han reproduït una nota d'Efe, sense cap més elaboració periodística.
 
Sens dubte, a pocs dies d'una vaga general convocada contra la precarització de les condicions laborals a Espanya, oferir feina segura és quasi una provocació. La primera sensació que vaig experimentar, en llegir-ho, va ser, de nou, de desencís: quina oportunitat perduda -pensava- per explicar les raons de fons que portin una persona a dedicar la seva vida als altres, etc. Vist el vídeo, que en fa referència, també tinc algunes reticències. Les imatges mostren clarament dues coses: el-model-de-capellà-amb-collet, com si tot fos així, i moments clau de celebracions litúrgiques sacramentals, com si l'única feina d'un capellà fos aquesta. 
 
És feina fixa, sí, però  inclou caps de setmana, vespres, feines de tot tipus, disponibilitat 24 h i un sou que no arriba a mileurista ni de conya. En tot cas, però, després de pensar-hi una mica, trobo que no és tan mala idea introduir aquesta frase que -de ben segur-, deuria ser la més citada a la pluja d'idees que deurien fer els creatius. Ho dic perquè, si us hi fixeu, la primera idea que us ve al cap si us pregunten per fer-se capellà és la de les renúncies i, sobretot, a la renúncia a la vida sexual. Davant això, ens oblidem ràpidament de totes les renúncies que hem fet cadascú, que déu-n'hi-do, o les interpretem en clau de frustració (no vaig poder lligar-me a no sé qui, no vaig poder fer un màster als EUA, vaig triar una feina enlloc d'una altra, no vaig poder divertir-me mentre tenia exàmens, etc.) i fixem el dit en les que se li demanen al sacerdot catòlic; bé, només a una de les que se li demanen. Les denúncies sobre els abusos sexuals i, en definitiva, la sensació que molts tenim que el celibat obligatori i universal per la vida religiosa potser és excessiu (i limitatori de les vocacions), hi ajuden. Però costa veure un discurs positiu de la renúncia, excepte quan dimiteix algú ...que no és dels nostres, és clar.
 
Així que no em sembla malament que es posin en relleu altres aspectes positius de la vocació diem-ne més prosaics, sobretot si ens ho prenem mig en sèrio mig en broma, que és com crec que s'ha de prendre la publicitat. De fet, algunes de les virtuts que atorguem a algunes persones consagrades a la vida religiosa (no només capellans, també monjos, monges, etc...) serien impossibles de cultivar si no tinguessin 'feina segura', com diu l'anunci. Una total capacitat d'entrega a qualsevol hora del dia, posem per cas; una atenció personalitzada als malalts, als aturats, a persones sense llar o papers; una vida dedicada al treball intel·lectual que ens faci més comprensible el món on vivim, etc... són actes que honoren qui els fan però que serien completament impossibles sense una estabilitat laboral ...i potser sense renúncies.
 
Així que, nois (encara no noies), si algun dels que sou a l'atur feu el que es diu que es fa en temps de crisi, és a dir, obrir noves oportunitats vitals, ja sabeu, aquí en teniu una i no hi ha massa competència.