En aquesta secció us parlo sempre més de notícies que no pas de llibres, però aquesta vegada faré una excepció, atès que aquests dies he estat llegint un llibre que m'ha semblat interessantíssim. En motiu dels 70 anys de Càritas Diocesana de Barcelona, s'ha editat un llibre on, d'una manera molt amena, es recullen algunes de les experiències d'aquests anys. Més que d'una memòria es tracta de deixar constància del treball que es realitza a Càritas.

No voldria deixar passar aquesta ocasió sense una reflexió sobre una exclamació habitual que solem dir aquests dies i que jo també us l'hauria de dir avui: "Molt bones vacances!".
 

Aquesta setmana s'ha celebrat a Barcelona el Congrés Internacional de Pastoral de les Grans Ciutats i us apunto algunes de les reflexions que m'han passat pel cap, tot fent història.

Aquest diumenge, 27 d'abril, que per a nosaltres és la festa de la Mare de Déu de Montserrat, però que litúrgicament és el segon diumenge de Pasqua i festa també de la Divina Misericòrdia, a la plaça de Sant Pere del Vaticà, es farà la celebració de la canonització dels papes Joan XXIII i Joan Pau II.

Avui us vull parlar del qui ha estat el personatge més important d'aquesta setmana, em refereixo a Nelson Mandela, que va morir el divendres de la setmana passada –6 de desembre– amb més de 90 anys de vida i de lluita.

Hoy os quiero hablar del personaje más importante de esta semana, me refiero a Nelson Mandela, que murió el viernes de la semana pasada -6 de diciembre- con más de 90 años de vida y de lucha.

Hoy os quiero hablar de nuestro obispo catalán en Brasil, Pere Casaldáliga. Si bien es verdad que él ya es muy mayor y que vive una vida muy retirada debido a la enfermedad, también es verdad que nosotros le recordamos muy entrañablemente y valoramos toda su trayectoria misionera, por dos cosas, primera, por su gran capacidad de integración en la realidad indígena de la Amazonia brasileña, y segundo porque él nunca ha perdido ni ha olvidado sus raíces catalanas, como creyente y como poeta.

Avui us vull parlar del nostre bisbe català al Brasil, Pere Casaldàliga. Si bé és veritat que ell ja és molt gran d'edat i que viu una vida molt retirada degut a la malaltia, també és veritat que nosaltres el recordem molt entranyablement i li valorem tota la seva trajectòria missionera, per dues coses, primera, per la seva gran capacitat d'integració en la realitat indígena de l'Amazònia brasilera, i segon perquè ell mai ha perdut ni ha oblidat les seves arrels catalans, com a creient i com a poeta.

Aquesta setmana, fins divendres, festa de la conversió de sant Pau, l'hem viscuda a dins de la Setmana de Pregària per a la Unitat dels Cristians, que -cada any- es convoca des del 18 al 25 de gener. Recordem, tot fent una mica d'història, que aquesta acció es desprèn d'aquell moviment ecumènic que va començar a Edimburg, ara fa més de cent anys, per l'empenta de les missions protestants.

La setmana passada, una dona de cinquanta-tres anys es va suïcidar al municipi basc de Barakaldo quan una comissió judicial anava a desnonar-la del seu pis. La dona quan va veure la comitiva judicial que venia cap a casa seva i que trucava al seu pis, amb tota la sang freda els hi va obrir la porta, va agafar una cadira, es va acostar al balcó i es va llançar al buit des d'un quart pis. Va morir a l'acte.

Pàgines