El cap de setmana passat el papa Francesc va viatjar fins a Sarajevo, la capital de Bòsnia-Hercegovina, una terra encara cremada per la cruel guerra dels Balcans. Va ser justament allà on el Papa va tenir unes paraules molt encertades sobre el que representa, primer, el dolor i el patiment de la guerra i, després, en segon lloc, l’important que és saber-ne guardar per sempre la memòria. Però, sense oblidar l’accent cristià del perdó, que és l’únic camí que pot conduir fins a una autèntica reconciliació entre els pobles.

El ja ben passat dimarts 24 de març va fer 35 anys de l'assassinat de l'arquebisbe de San Salvador, Óscar Romero; i ahir a la tarda, dissabte 23 de maig, hi va haver la cerimònia de la seva beatificació, després de ser reconeguda –pel papa Francesc– la seva mort com un martiri a conseqüència de la seva fe cristiana.

Aquests dies s'han acomplert ja els dos anys de l'elecció del papa Francesc i, en motiu d'aquesta efemèride, s'han celebrat diversos actes per valorar el que han estat aquests dos anys de pontificat. En aquest comentari assenyalaré algunes de les valoracions que he pogut escoltar. En primer lloc, el dissabte 14 de març, al Castell de Montesquiu, el filòsof, teòleg, escriptor i gran comunicador, Francesc Torralba, apreciava les qualitats del papa Francesc pel que fa a la seva intel·ligibilitat, tant de paraula com amb el llenguatge no-verbal.

Aquesta setmana he hagut de presentar i moderar una taula rodona a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna, de la Universitat Ramon Llull, on ja fa 16 anys que en sóc professor, i ha estat en motiu de les XXI Jornades de Comunicació Blanquerna. Aquesta Facultat aquest any està celebrant els seus vint anys de vida.

En aquesta secció us parlo sempre més de notícies que no pas de llibres, però aquesta vegada faré una excepció, atès que aquests dies he estat llegint un llibre que m'ha semblat interessantíssim. En motiu dels 70 anys de Càritas Diocesana de Barcelona, s'ha editat un llibre on, d'una manera molt amena, es recullen algunes de les experiències d'aquests anys. Més que d'una memòria es tracta de deixar constància del treball que es realitza a Càritas.

No voldria deixar passar aquesta ocasió sense una reflexió sobre una exclamació habitual que solem dir aquests dies i que jo també us l'hauria de dir avui: "Molt bones vacances!".
 

Aquesta setmana s'ha celebrat a Barcelona el Congrés Internacional de Pastoral de les Grans Ciutats i us apunto algunes de les reflexions que m'han passat pel cap, tot fent història.

Aquest diumenge, 27 d'abril, que per a nosaltres és la festa de la Mare de Déu de Montserrat, però que litúrgicament és el segon diumenge de Pasqua i festa també de la Divina Misericòrdia, a la plaça de Sant Pere del Vaticà, es farà la celebració de la canonització dels papes Joan XXIII i Joan Pau II.

Hoy os quiero hablar del personaje más importante de esta semana, me refiero a Nelson Mandela, que murió el viernes de la semana pasada -6 de diciembre- con más de 90 años de vida y de lucha.

Avui us vull parlar del qui ha estat el personatge més important d'aquesta setmana, em refereixo a Nelson Mandela, que va morir el divendres de la setmana passada –6 de desembre– amb més de 90 anys de vida i de lluita.