Això del papa sortirà 'barato'

Estic plenament d’acord amb els qui critiquen el cost econòmic que tindrà la visita del papa a Barcelona. Hi estic perfectament d’acord:

-quan són els mateixos que critiquen els diners que es llencen cada estiu per les festes majors de Catalunya cremant focs artificials amb la de fam que hi ha món;

-quan són els mateixos que s’oposen que es destinin recursos públics per subvencionar activitats minoritàries com la dansa, l’òpera o la poesia;

-quan són els mateixos que no volen que se cedeixin locals públics a ONG, associacions de veïns o colles castelleres, perquè són entitats privades;

-i quan són els mateixos als qui els indigna que entre tots els contribuents haguem de pagar els costos de seguretat i mobilitat que genera cada quinze dies una concentració de 100.000 persones per veure un partit de futbol d’un club privat (que mou molts diners) o de les celebracions dels seus seguidors quan guanyen un títol i surten tots de cop al carrer.

També estic d’acord amb la transparència de les despesa pública:

­-si els qui s’obsessionen en conèixer les despeses de seguretat i mobilitat si fan el mateix quan es talla mig Barcelona per una prova atlètica.

-o si els que tenen un gran interès en saber que costarà la transmissió de TV3 són els mateixos que van preguntar-ho també per saber què va costar el desplegament (amb helicòpter i tot) de la manifestació del 10 de juliol, un esdeveniment també d’abast mundial. O sobre el concert de comiat del Lluís Llach a Verges, que també va emetre TV3.

Per tant, accepto les crítiques al cost dels viatges del papa si provenen d’uns principis íntegres i puristes, i no senzillament del fet que sigui un viatge del papa.

Dit això, en el cas de Barcelona tenim la sort que ens sortirà barato. En primer lloc, perquè l’escenari principal ja està muntat: la nau de la Sagrada Família. No cal construir un efímer altar majestuós destinat a ser enderrocat l’endemà de la cerimònia.

Des del punt de vista del cost públic, tot el que representa el cost de seguretat no serà més del que es mereix qualsevol cap d’estat o primer ministre que posi els peus a la ciutat. A més, no li haurem d’oferir cap àpat o recepció finançat per l’erari públic amb centenars de convidats. El papa dinarà a l’arquebisbat amb els bisbes que l’acompanyin a la Sagrada Família.

D’altra banda, TV3, com a televisió pública de Catalunya, assumirà la producció del senyal en directe dels actes del papa (com farà la TVG a Galicia a Santiago i com va fer el Canal9 fa quatre anys a València). Cal recordar, que, com és habitual, en els actes vaticans la senyal de televisió se cedeix gratuïtament a qualsevol televisió del món per garantir-ne la màxima difusió (les misses del papa no es venen com les curses de Fórmula 1).

També les administracions públiques s’han compromès a assumir el cost de la logística de l’acolliment dels centenars de periodistes acreditats per l’acte. Què millor ens pot passar que 1.000 periodistes vinguin a Barcelona? El cost de tot plegat, es recupera amb escreix per l’impacte mundial de l’acte. És un anunci gratis als telenotícies de mig món de marca Barcelona i de la Sagrada Família. (Vegeu què diu l'Ajuntament, no jo, al darrer paràgraf)    

Finalment, hi ha les despeses de preparació, logística i difusió que ha d’assumir l’arquebisbat de Barcelona. Aquí tampoc cal patir. Martínez Sistach és fill d’un corredor de comerç que sap que els diners s’han de gastar en la mateixa mesura que costen de guanyar. No és donat a grans estipendis fastuosos, ni té iniciatives megalòmenes d’aquelles que ja pagaran els qui vinguin a darrera.

Alhora, tenim un delegat d’economia prou espavilat com per, si s’han de llogar unes pantalles gegants o unes cadires per l’exterior de la Sagrada Família, saber trobar un honest patrocinador que les financiï. I finalment, a Barcelona hi ha unes quantes ànimes devotes i adinerades que segur que estan encantes de donar un cop de mà per pagar cartells i llibrets catequètics només per tenir la satisfacció de veure el papa a l’interior de nau de la Sagrada Família.

Així, es pot patir per moltes coses de la visita del papa, però almenys jo no pateixo pel que costarà. I estic segur que a més se sabrà trobar un gest de solidaritat dins de la visita del papa en un país castigat per la crisi i per l’atur.

De les protestes en parlarem un altre dia. És un altaveu massa temptador per no aprofitar-lo.

Comentaris

Totalment d'acord Jordi. Però a mi també m'ha agradat la fòrmula dels catòlics d'Anglaterra que, per a veure el Papa, han hagut de pagar la seva entrada. Aquí ens ha semblat molt estrany, perquè l'Església catòlica espanyola rep els diners de l'Estat i aquí tot és gratis. Però els catòlics d'Anglaterra, que són una minoria religiosa, estan molt ben educats i ja saben que tot servei religiós, tot acte litúrgic i tota trobada de cristians te el seu "degut" preu. Per què no es pot pagar religiosament? Les despeses d'aquest viatge s'haurien de saber, no per xafardageria, sinó per a pagar-les.

Estic plenament d'acord amb el punt de vista d'en Francesc Romeu.

La força moral dels catòlics en una societat moderna no es pot mantenir si nosaltres mateixos no ens paguem les nostres pròpies mogudes.

I respecte als diners que l'Esgésia catòlica rep de l'Estat, no oblidem tots plegats que ha estat amb el govern del suposadament laicista senyor Zapatero amb qui l'Església catòlica ha obtingut un finançament més que endreçadet amb el cèlebre 0,7 % (tot i que les necessitats siguin moltes, i més ara amb la crisi). D'això algun dia també se n'hauria de parlar.

Bravo, Jordi... com de costum dones en el clau!

Francesc, les despeses d'aquí seran menors perquè com a bons catalans ho aprofitem tot! No cal escenari, ens ho fem dins d'una església!!!!

Agraït pels comentaris. Francesc, només lamento les dues vares de medir. En aquest sentit també van ser molt ordentats els anglesos fins i tot en les protestes: els qui no els agradava el papa es van manifestar en un carrer, mentre que els qui volien el rebien en un altre. Tot sense interferir-se i cadascú fent el que volia.
D'altra banda, sempre he estat partidari de pagar el que costen les coses:

http://laetoanimo.blogspot.com/2007/09/aix-no-ens-autofinanarem-mai.html

Però també caldria trobar la manera de fer-ho. Pagar per anar a una missa, fa una mica lleig. Potser, una col·lecta?