Primary tabs

Torno a ser aquí després d'uns mesos de silenci. No he marxat, simplement els hi de de dir que a vegades em costa parlar, expressar-me. Una cosa es la tasca professional de cada dia, però descriure determinades fets i exposar sentiments íntims se'm fa muntanya amunt. Espero que m'acceptin com soc i encara que porto tota la vida escoltant una tornada que diu "no siguis així, no pots ser tant antipàtic", intento fer l'esforç, però me'n adono que quan no em surt res, no em surt. Ara ho he dit amb la voluntat de demanar-vos excuses per aquest silenci.

 

Que passi aviat aquest llarg cap de setmana!. Per favor, que vingui el Papa a Madrid, que torni a Roma i que els catòlics podem tornar a la normalitat!. No se si amb tant soroll podrem escoltar la seva paraula amb una mica de tranquil·litat, perquè a dia d'avui jo no la sento. Aquesta trobada amb els joves es un disbarat no en si mateixa sinó per com ha estat organitzada. Suposo que si no m'explico millor em quedaré sense una part dels lectors del bloc. Els prego que arribin fins al final.

Fa unes setmanes, recordava en aquestes mateixes pàgines a una persona que influí molt en la meva infantessa. Era un germà de La Salle que em donà classe abans de fer els deu anys, a l'ingrés del batxillerat. En aquells moments, es deia Clemente Julián, perquè el costum (absurd) feia que es canviessin el nom al professar com religiosos. Anys mes tard, després del Concili Vaticà II, amb molta parsimònia, van anar recuperant el seu nom.

Pàgines

Subscribe to