L'actuació criminal de grups de funcionaris de presons

El bloqueig dels accessos a diferents centres penitenciaris catalans per part de grups de funcionaris de presons, que es ve repetint últimament, és una actuació absolutament intolerable, que es pot qualificar ja de criminal. 

Ni el conflicte laboral amb el Departament de Justícia, ni cap negociació col·lectiva, ni cap dret sindical, justifiquen ni èticament ni legalment aquesta actuació innaceptable que, en impedir l'accés del personal, està posant en greu perill la vida i la integritat física dels interns dels centres penitenciaris afectats. Alhora comporta una greu violació dels seus drets fonamentals, en impedir o dificultar les comunicacions amb els seus advocats i familiars, els trasllats a centres hospitalaris o a jutjats (anul·ant tràmits processals molt importants que poden decidir la seva llibertat) o causant-los greus molèsties en interferir en el normal funcionament i les activitats dels centres. En alguns casos, aquests bloqueigs han obligat al confinament dels interns durant llargues hores dins les seves cel·les.

Els responsables del Departament de Justícia (alguns dels quals sembla que fins i tot han estat agredits) han d'aturar radicalment tota negociació sindical i prendre dràstiques mesures disciplinàries. La fiscalia i la justícia haurien d'investigar urgentment els fets, com a possibles delictes de coaccions, detenció il·legal, desordre públic, entre d'altres. Els Mossos d'Esquadra haurien de practicar detencions. Sorpren l'estranya passivitat del Conseller d'Interior en aquest cas. I els sindicats haurien de condemnar immediatment aquestes actuacions i prendre mesures per aturar-les radicalment.

L'opinió pública no ha d'oferir cap tipus de comprensió a una actuació tan irresponsable, que utilitza com a moneda de canvi a persones innocents i en situació molt vulnerable (els presos), violant els seus drets i la seva dignitat, per coaccionar a l'Administració.

Malauradament, aquestes actuacions no són d'avui ni de fa un mes, sinó una pràctica utilizada en el passat durant moltes negociacions col·lectives per part de sectors de funcionaris de presons, que només s'explica per una increïble tolerància per part de l'Administració catalana i els tribunals de justícia, inèdita a la resta d'Espanya i absolutament impensable en altres països.

 

 

Comentaris

Totalment d'acord, coma per coma, punt per punt amb tu, Eduard. Per cert, una pregunta òbvia: el Síndic de Greuges no intervindrà? Aquí s'han lesionat els drets de les persones empresonades i els responsables tenen noms i cognoms.

Marcel

Totalment d'acord, coma per coma, punt per punt amb tu, Eduard. Per cert, una pregunta òbvia: el Síndic de Greuges no intervindrà? Aquí s'han lesionat els drets de les persones empresonades i els responsables tenen noms i cognoms.

Marcel

Sí, crec que el Síndic hauria d'intervenir per promoure que es prenguin les mesures necessàries per evitar aquesta mena d'actuacions.

I la Fiscalia i el Departament d'Interior haurien d'actuar amb contundència per depurar les responsabilitats penals i disciplinàries que corresponguin i, en cas que es repeteixi una actuació similar, dissoldre-la immediatament i detenir-ne els autors.

Si de veritat penseu que les mobilitzacions han estat delictives nomes heu d' anar al jutjat de guàrdia amb una querella criminal a la mà. I si sabeu quins han estat els responsables, tal com diu el rancuniós del Marcel, ho teniu mes fàcil. Per cert, Marcel, el teu amic Ignasi Garcia Clavel no hi era amb el Sindic? Així tindries un altre endoll ( per a presentar la denuncia, no siguis mal pensat).

Benvolgut Angel,

Com a advocat deus estar d'acord que el fet d'opinar que uns fets coneguts per tothom, àdhuc per la mateixa Administració, són constitutius de delicte no obliga ni tans sols aconsella a presentar cap querella criminal (amb els seus costos)contra ningú.

De fet, són múltiples les situacions en la complexa vida social en les que hom considera que s'han comès un delicte, però no tindria sentit anar-se dedicant a posar denúncies (amb els costos personals de tota mena). I menys quan, com en aquest cas, hi ha organismes públics que coneixen la situació i tenen la responsabilitat legal d'evitar que es produeixi.

En tot cas, afortunadament, els funcionaris no han continuat amb la seva actuació irresponsable i immoral d'utilitzar i perjudicar persones innocents i vulnerables per defensar reclamacions particulars de caràcter laboral.

Eduard