L'IQS, seu de la reflexió sobre la missió de la Companyia de Jesús a la nova província d'Espanya

(IQS) El XVI Simposi IQS s'ha centrat aquest any a analitzar "La Missió de la Companyia de Jesús a la Nova Província d'Espanya", la nova província constituïda fa pocs mesos. En la sessió, el pare Francisco José Ruiz, provincial d'Espanya, va exposar "Els reptes que vol assumir la Companyia de Jesús a la nova província d'Espanya", "sota l'alè de la nova evangelització” que el Papa Francesc impulsa amb el seu estil renovador i infatigable. Per Ruiz, la vigència vitalitzadora dels ensenyaments ignasians es renova al segle XXI amb la presència per primera vegada d'un jesuïta, i un jesuïta americà, al capdavant de l'Església Catòlica.

En la sessió que es va celebrar el 16 de gener, el doctor Pere Regull, director general IQS, va valorar la importància i la necessitat d'aquest espai de reflexió que des de fa setze anys brinden a la Comunitat IQS els doctors José Sols i Albert Florensa, des de la Càtedra d'Ètica i Pensament Cristià d'IQS. El director general IQS va agrair la presència dels ponents del màxim nivell: el provincial d'Espanya, el doctor Carlos Losada, delegat adjunt del Sector d'Educació Universitària i director de UNIJES, el pare Enric Puig Jofra, president d'IQS, i el pare Llorenç Puig, delegat de la Plataforma Apostòlica de la Companyia de Jesús a Catalunya. Va agrair així mateix la resposta dels nombrosos assistents que, com cada any, són professors, investigadors, PAS i alumnes de doctorat.

José Sols, en presentar la jornada, va ponderar la transcendència de la nova província d'Espanya de la Companyia de Jesús, una realitat vigent des de juny de 2014 que suposa la unificació de les diverses províncies existents a Espanya en una sola Província, un fet que va més enllà d'"un canvi de línies en un mapa". Aquesta importància va quedar ressaltada amb la participació dels seus més alts representants, especialment en l'àmbit universitari, que no necessiten cap presentació a IQS. Al mateix temps, Sols va evocar la recent commemoració dels 25 anys de l'assassinat dels jesuïtes de la UCA d'El Salvador, fidel testimoniatge d'una missió compromesa des de la Universitat, des de la seva condició d'universitaris transformadors de la societat.

En el seva aportació, el pare Ruiz va parlar de la qüestió de Déu al centre dels problemes de l'home d'avui, de les noves formes de radicalisme evangèlic, del compromís d'actualitzar conceptes ignasians. Tot això resumit en una foto: la sortida de l'atol, metàfora de la biodiversitat i la complexitat del món actual, que sempre lluita per una sortida. Així va abordar el “discerniment” o capacitat d'adaptació a les necessitats, d'escoltar-les i saber interpretar-les, evitant la dispersió. Va insistir sobre el “carisma” que se cenyeix al que és central, que es fonamenta en els laics; es va aproximar a la missió enfront del subjecto, en la necessitat d'augmentar el Cos, amb virtuts sòlides i perfectes. Especialment en un món convertit en una Xarxa Global que té com a repte la “connexió”, l'horitzó de la qual és la proximitat als pobres. Va destacar la importància de la consonància afectiva amb la jerarquia, així com l'impuls i la promoció del laïcat. Per tal de créixer en parresia, l'alegria de la nova evangelització, i en profunditat: és a dir, una companyia contenta del seu bon fer i lliure de complexos.

Tot seguit, Carlos Losada, delegat adjunt del Sector d'Educació Universitària i director d'UNIJES, va examinar "La contribució d'UNIJES a la missió educativa i de transformació social dels jesuïtes" i va recuperar breument el paradigma pedagògic de la Companyia de Jesús: formar persones conscients de si mateixes, amb capacitat d'autoconeixement, i del seu entorn; competents en l'exercici dels seus sabers; compassives davant els altres, amb empatia per posar-se en la pell de l'altre; i compromeses amb la societat, i en aquest cas amb la universitat i els seus valors fonamentals. Les quatre "c" d'aquests adjectius van donar pas a un esment dels trets de la proposta formativa ignasiana: resposta als interrogants sobre el sentit de la vida, llibertat de recerca, diàleg entre la Fe i la Cultura, prioritats davant l'escassetat de temps i de recursos i l'exigència cada vegada major de fer compatible la recerca i la gestió. Va subratllar que tot això és fruit d'un element vocacional central que es tradueix en un impuls per fer créixer la persona i contribuir a la sortida de l'atol.

El pare Enric Puig, president d'IQS, va dictar una precisa i meditada ponència sobre "La missió d'IQS en l'actual context històric": “donades les particularitats d'IQS, no podem pensar que el context descrit en les dues excel·lents ponències anteriors defineixi i concreti totalment la nostra funció en el context de la nova Província. El context històric, social, econòmic, cultural i eclesial en què IQS desenvolupa la seva acció, la nostra acció, ens ofereix una sèrie de reptes que no hem d'obviar: ecologia, recerca genètica, responsabilitat ètica en la recerca científica, la globalització política i els processos identificadors nacionals, l'empresa respectuosa dels drets humans, fins i tot la missió educativa del centre. No faríem el treball del tot ben fet si el simposi que ens reuneix no ens oferís la possibilitat de repensar el que IQS pot aportar, amb el rerefons de les reflexions i pautes d'UNIJES, a tots, a alguns d'aquests aspectes questionadors”. La seva mirada a la situació actual a través de les paraules del Papa Francesc als representants de la cultura a Càller (Sardenya) ens va mostrar la desil·lusió davant la crisi econòmica regnant i ens va cridar a fugir de la resignació i emprendre camins d'esperança. La seva aproximació a la universitat és justament aquesta: “la universitat és l'espai idoni de gestió de la saviesa per destriar i alimentar l'esperança”. [Aquí es pot llegir el text complet]

Finalment, Llorenç Puig, delegat de la Plataforma Apostòlica Territorial de la Companyia de Jesús a Catalunya, va clausurar la jornada amb comentaris a les tres ponències. Un món en transició, amb l'esperança de sortir de l'atol, en el qual es dóna una gran biodiversitat. L'esperança és la gran mobilitzadora que impulsa els canvis en la societat. Les persones –conscients, competents, compassives, compromeses– són el gran actiu d'aquest futur. L'actiu d'aquesta parresia, d'aquesta nova evangelització, troba el seu camí entre els apassionats per la ciència, entre els apassionats per millorar la gestió de les empreses, entre els professionals tocats per les noves realitats d'un món global en plena transformació.