(David Casals –CR) El 31 d'octubre és una jornada assenyalada per a moltes esglésies protestants i Evangèliques perquè es considera que tal dia com avui de 1517 van començar a caminar.
A CatalunyaReligió.cat ens sumem a la celebració tot apropant-nos a la història de dos personalitats protestants dels Països Catalans amb un llegat que encara continua i que, malgrat tot, continuen sent uns grans desconeguts, fins i tot per a moltes persones interessades en la diversitat religiosa.
Són la família Albricias, i ens hi aproximem amb una de les seves descendents, Glòria Castell, que durant molts anys ha format part de la Comissió Permanent de l'Església Evangèlica Espanyola i que és membre d'una de les comunitats evangèliques més antigues de Catalunya: l'Església Protestant de Barcelona Centre, que forma part de l'Església Evangèlica de Catalunya.
Glòria Castell i la seva germana, la Lídia, són besnétes de Franklin Albricias: després d'anys d'oblit, finalment la ciutat d'Alacant va inaugurar abans de l'estiu un monòlit en record a la seva figura, amb un bust, on elles van assistir-hi, juntament amb el president de la comissió permanent l'Església Evangèlica Espanyola, el català Joel Cortés.
Francisco Albricias i el seu fill Franklin són dues personalitats per entendre la història del protestantisme dels Països Catalans. Ells no es van limitar únicament a fundar i consolidar l'obra protestant als llocs on van residir (Rubí, Alacant), sinó que van portar a finals del segle XIX la modernització en els territoris on van viure.
Francisco Albricias es va instal·lar a Rubí, una ciutat molt liberal per l'època, a finals del segle XIX i l'any 1881 fundà una església protestant, que encara segueix en actiu, i unes escoles evangèliques, clausurades al 1939, després de l'arribada de les tropes franquistes a la Guerra Civil.
A més, va fundar un periòdic local, un ateneu per als republicans i ciutadans d'esquerres (el Centre Democràtic Republicà, clausurat també l'any 1939), una lògia massònica i una mútua de socors per als obrers.
Fou desterrat de Rubí, per negar-se a agenollar-se en una processó catòlica, i continuà la seva tasca a Alacant, seguint les recomanacions mèdiques, que li aconsellaven un clima temperat, després d'haver perdut dos dels seus fills. on fundà al 1897 la institució educativa més emblemàtica fins abans de la Guerra Civil: l'Escuela Modelo. També va col·laborar amb la comunitat protestant d'Alacant, de la que en fou pastor, que avui segueix activa, i va fundar vàries publicacions.
A l'Escuela Modelo va estudiar el seu fill Franklin, on a més de ser professor i pastor, fou dirigent de la Lliga dels Drets de l'Home, directiu de l'Ateneu Científic, Literari i Artístic de la ciutat, va ingressar en el Partit Radical Socialista al 1930 i fou president de la Diputació provincial entre 1931 i 1934. A més, va fundar un club de futbol a Albacete, dissolt també el 1939.
Castell, com a descendent d'aquest model d'Església, que pretén contribuir a millorar a la societat i a transformar-la perquè sigui més justa, diu que de petita, quan encara hi havia la dictadura franquista, era molt conscient que el món era molt diferent fora de la seva església del carrer Tallers. “Nosaltres fèiem assemblees cada any, teníem un funcionament democràtic, que no el veia enlloc més”, ha explicat a CatalunyaReligió.cat.
El dia de la Reforma
Cada any el dia 31 d'octubre moltes esglésies protestants de tot el món celebren el Dia de la Reforma: es tracta del moment en què comença la història del protestantisme, quan tal dia com avui de 1517, el llavors frare catòlic Martí Luter penja les 95 tesis a la porta de l'església del palau de Wittenberg (Alemanya), on denunciava que la jerarquia catòlica comerciava amb indulgències.
Aquest fet va canviar el món. L'Església Catòlica perdia el monopoli de les creences a l'Europa Occidental, tot i que fruit de la Inquisició, a Catalunya no van quallar les idees protestants.
És necessari esperar a finals del segle XIX perquè comencin a treballar missions protestants, a Barcelona i a altres ciutats com Terrassa, Reus, Sabadell, Rubí i Lleida, entre altres.
[Fotografia: cedida per Glòria Castell]
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.