Solsona obre un seminari per acollir nois a partir dels dotze anys

(Bisbat de Solsona) La diòcesi de Solsona ja ha posat en funcionament el nou Seminari Menor en Família (SMF), una experiència provada en altres diòcesis, que té per objectiu acompanyar el discerniment i la maduració vocacional de nois entre dotze i disset anys. En el procés formatiu està prevista la intervenció dels pares del noi, el rector de la parròquia i l’equip del seminari.

El nou espai s’ubica la Seminari de Solsona i des del cap de setmana de l’11 i 12 d’octubre ja acull tres nois de la diòcesi que van manifestar interès per la vocació sacerdotal. Un noi pot ingressar al SMF a l’inici de curs de 2n d’ESO i hi pot romandre mentre duri el seu discerniment vocacional, mai més enllà dels divuit anys. Les condicions per a entrar al Seminari Menor són: la petició explícita del noi, el consentiment dels pares, el vist-i-plau del rector de la seva parròquia i l’acceptació per part del rector del Seminari.

Els seminaristes menors viuen habitualment a la llar familiar i estudien ESO en els centres que escullen els seus pares. Dos caps de setmana al mes, la meitat de les vacances de Nadal i Setmana Santa i tres setmanes de l’estiu, els passen al Seminari de Solsona en vida de comunitat, de pregària, d’estudi, de formació i de descoberta pastoral. La resta de cap de setmanes i vacances participen i col·laboren amb el rector de llur parròquia, que acompanyarà també el camí vocacional del noi.

S’ha habilitat una part de l’edifici del Seminari diocesà, a Solsona, per a poder acollir els espais del SMF: una sala d’estar, d’estudi i de jocs i unes habitacions. Altres dependències del Seminari estan a disposició del SMF: la capella, la sala d’actes, el menjador, el camp de futbol, el camp de voleibol, els jardins...

Els agents formatius del seminari menor en família

Els pares, el rector de la pròpia parròquia i l’equip formatiu del Seminari són els tres agents formatius que actuen en el SMF. Els pares són molt importants en el procés de discerniment del fill que manifesta vocació sacerdotal. Ells són els primers a detectar els possibles primers indicis i poden ajudar el seu fill a prendre’n consciència. A més, poden fer la proposta al seu fill del SMF o bé poden acollir amb alegria la seva petició. Els pares, pregant per la vocació del seu fill i acompanyant-lo en la seva vida cristiana, l’han d’ajudar a créixer en la fe i en la vocació. El rector de la pròpia parròquia és el que normalment desvetlla, detecta i acompanya el noi que manifesta signes de vocació sacerdotal. És fàcil que pugui formular amb naturalitat la pregunta vocacional i pugui establir diàleg amb els pares dels nois vocacionats. És també qui dóna a conèixer l’existència del SMF.

El rector, ordinàriament, és el formador pastoral del propi seminarista menor i l’acompanya i el vetlla en la seva vida sacramental i en la seva formació i creixement espiritual.

Finalment, correspon al rector del Seminari i als seus col·laboradors el discerniment previ a l’acceptació dels candidats al SMF i ells assumeixen la formació durant el temps de la convivència en el Seminari. Estableixen el calendari d’activitats del Seminari Menor i ajuden els pares i el rector de la parròquia en les seves tasques formatives. Fixen també, en diàleg amb el rector de la parròquia, el director espiritual de cada seminarista menor.

Els primers seminaristes menors

En aquest moments, hi ha tres nois a la diòcesi de Solsona que han començat el SMF. Hem parlat amb ells i han explicat per què han decidit participar-hi, què en pensen els seus pares i quin consell donarien als nois de la seva edat que puguin sentir aquesta vocació.

«Des de petit m’ha agradat molt anar a l’església; és un lloc on em sento molt bé, m’agrada resar, em sento molt acollit, m’oblido de tots els problemes. Vull entrar al Seminari per poder aprofundir la meva fe i la meva vocació i em plantejo ser capellà perquè els capellans que jo conec em semblen molt bones persones i penso: a mi m’agradaria ser així, m’agradaria ajudar la gent. Fa anys que ho tinc al cap, això de ser capellà, però tenia moltes preguntes i dubtes. Aquest estiu, amb les sortides i algunes xerrades amb el senyor bisbe he reflexionat, he pregat, he escoltat els seus consells, he parlat amb més gent i ho he vist més clar. Els meus pares ho veuen molt bé, em van dir que m’ho havia de pensar bé, que era una decisió molt important. Els meus amics del poble també han acceptat molt bé la meva decisió. Jo diria als nois de la meva edat que, si alguna vegada es plantegen de ser capellans, sobretot que en parlin amb els seus amics, amb els pares i amb el rector de la parròquia.» (Rui Jorge Marques, 17 anys – Cardona)

«Sempre he estat molt vinculat al bisbat de Solsona i he participat en diverses sortides, però això del Seminari Menor em va cridar l’atenció perquè no descarto la possibilitat de ser capellà, en un futur, i vull acabar d’aprofundir les meves idees per saber si realment és el que vull o no. També m’ha ajudat l’ambient que he viscut en alguna sortida del bisbat, com ara les Catecolònies o les convivències de l’estiu, perquè és un ambient molt maco, d’amor a Déu i als altres i de fe. Quan vaig plantejar als meus pares això d’entrar al Seminari Menor em van dir que la decisió l’havia de prendre jo i quan els vaig dir que volia anar-hi, aleshores em van dir que estaven molt contents, que això em faria bé, segur que no em faria pas mal. Jo diria als nois de la meva edat que, si alguna vegada es plantegen de ser capellans, no deixin de fer-ho pel que diran els altres. Que facin cas del que els diu el cor. I que no tinguin vergonya del que diran els seus amics, perquè si són amics de veritat se n’alegraran.» (Pere Lluís Rodríguez, 15 anys - Súria)

«Des de ben petit que pensava ser capellà, sentia com una vocació. Vaig parlar-ne amb el meu rector, amb companys, amb el senyor bisbe i, a partir de les trobades vocacionals que hem anat fent, s’ha anat desenvolupant. Quan vaig sentir parlar del Seminari Menor en Família, fa un quant temps, vaig pensar que potser seria jo sol, però llavors el bisbe em va dir que seríem tres, i va ser una sorpresa. M’agrada, aquesta iniciativa, perquè així sabré si la meva vocació és verdadera, perquè encara no sé si arribaré a ser sacerdot, però aquí, al Seminari Menor, ho podré descobrir. Els meus pares són bastant religiosos, fa un cert temps ens van oferir l’opció d’un Seminari intern, però ni ells ni jo no ho vèiem gaire clar; ara, amb el Seminari Menor en Família, ho veiem més bé. Si hi ha algun noi de la meva edat que li passi pel cap ser capellà, el meu consell és que ho digui, que no tingui por. Que faci el que cregui millor per a ell.» (Jakob Budz, 13 anys, Vilanova de Bellpuig)