(Teresa Carreras) “L’abat Escarré va posar una pedra important en l’edifici de la construcció de Catalunya. Els catalans tenen en el 9-N la possibilitat de superar el camí que ens han robat espanyols i francesos durant tres cents anys” ha dit Ramon Gual, activista cultural de la Catalunya Nord, en nom de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) en la inauguració de l’exposició de Commemoració de les declaracions de l’abat Escarré a Le Monde.
Prop d’un centenar de persones han assistit a la presentació de l’exposició Premsa i dictadura. L’abat Escarré a Le Monde que es pot veure al claustre del Monestir de Cuixà, en el marc de l’UCE, a Prada del Conflent. Hi ha intervingut el pare Marco Riba, prior de Cuixà, Jordi Vila-Abadal, exmonjo de Montserrat, Aureli Argemí, que fou secretari personal de l’Abat i actual president del Centre abat Escarré i Ramon Gual, exiliat, en nom de l’UCE.
Gual ha animat al públic a seguir el camí d’Escarré: “l’Abat amb les seves declaracions i l’antifranquisme dels darrers anys de la seva vida va posar una pedra important a l’edifici del futur de Catalunya. Ara toca a tots els catalans superar el camí que ens han robat espanyols i francesos durant trescents anys”. Aquest acte forma part de la Commemoració del 50è aniversari de les Declaracions de l’abat Escarré a Le Monde, el 14-11-1963, impulsada per l´Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC).
“Catalunya encara està vivint les conseqüències del franquisme. Els catalans podran encarar bé el futur amb una forta solidaritat que passi per sobre de les ideologies. L’única ajuda que han de rebre els catalans és d’Europa com a europeus que són” ha afirmat Gual amb contundència. Teresa Carreras, comissària de la Commemoració ha expressat el desig que li han fet arribar moltes persones de poder veure l’exposició sobre les declaracions de l’Abat Escarré a Le Monde. “Hi estem treballant, va reblar Carreras. Esperem poder cloure aquest any de la Commemoració després que l’exposició ha viatjat per tot Catalunya. Esperem haver contribuït a la normalització del mestratge de l’abat injustament silenciat”. L’exposició es pot visitar al claustre del Monestir fins al 26 d’agost.
El pare Marco Riba ha dibuixat la figura de l’Abat com la d’un home d’Església defensor “dels drets de les persones i dels pobles que, segurament, continuaria treballant pels drets del seu país”. Ha explicat que el seu mestratge perviu entre els murs de pedra d’aquella Abadia mil·lenària.
Un home de principis
També hi han intervingut Jordi Vila-Abadal, seguidor de l’abat Aureli M.Escarré que fou expulsat pel règim franquista i obligat a refugiar-se al Monestir de Cuixà, que ha explicat l’evolució ideològica de l’Abat. “Després de la duresa de la Guerra Civil, Escarré va creure que Franco redreçaria el país però molt aviat ja se’n va desenganyar, ha dit. Mai va ser franquista”. Vila-Abadal ha evidenciat que les posicions polítiques catalanistes de l’Abat no van trobar el consens a l’interior del Monestir on hi havia una majoria de monjos que preferien no tenir opinions polítiques i uns altres, més pocs, que s’hi van mostrar radicalment en contra. I Aureli Argemí, president del Centre Escarré (CIEMEN), que fou exsecretari de l’Abat en els darrers anys de la seva vida i que el va acompanyar a Viboldone (Milà) va posar de relleu les pressions que va tenir Escarré per emprendre el camí de l’exili. “Escarré fou un home de principis. Per a ell la catalanitat,el dret dels pobles a decidir el seu futur, el dret a la memòria per a conèixer la veritat van ser defensats per la primera autoritat de Montserrat durant tots els anys del seu abadiat. Per això, estic molt segur que l’Abat Aureli estaria amb els que aquest 9-N volen decidir el futur i volen una Catalunya independent”. Argemí va explicar la gran amistat d’Escarré amb el violoncel·lista Pau Casals i la presència de l’Abat a Cuixà per assistir a la interpretació que el mestre va fer de l’oratori “El Pessebre”. En l’exposició, comissariada pel periodista Josep Maria Cadena i l’historiador Pep Cruanyes, s’hi mostra un document de la policia espanyola que va fer un seguiment detallat dels moviments d’Escarré i Casals acusant-los de separatistes”. L’acte es va cloure amb la interpretació pel violinista, Josep Maria Serrado, de la tradicional catalana “El cant dels ocells” que Pau Casals va tocar a les Nacions Unides.
Al vespre al cinema Lido es va produir una concorreguda i animada sessió de cine Fòrum amb els documentals: “Ciutadà Escarré. Abat de Catalunya”, coproduïda per TVE-Catalunya i TV3, i “Abat Escarré, 50 anys de memòria”, produïda per l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC).
Fotografies: Maria Salicrú-Maltas i Teresa Carreras
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.