(Vida Nueva) L'excel·lència musical de l'Abadia de Montserrat s'ha edificat sobre la passió per la música i el cant com a instrument de la litúrgia. Ve de segles enrere, però, en els darrers anys, aquesta vocació de conrear els diferents àmbits musicals s'ha consolidat. És el relat del número de Vida Nueva Catalunya de juliol sobre els diferents aspectes musicals d'aquesta abadia que aviat complirà mil anys.
La irradiació del santuari abasta des de l’animador que de bona fe dirigeix els cants dissabte a la nit a la parròquia fins als cercles d'alta cultura musical. L'Escolania, especialment després de la renovació que va realitzar Ireneu Segarra, ha sabut conservar un excel·lent centre de formació humana i musical. Però també amb monjos que s'han dedicat a renovar el cantoral i a crear escola.
I ara, el nou orgue, inaugurat el 2010, enforteix aquesta presència de qualitat en el món de la música litúrgica. Un instrument renovat per sostenir la qualitat musical de les celebracions.
"La identificació del cant de la Paraula amb la litúrgia és fonamental", explica el monjo, compositor i organista Jordi-Agustí Piqué. Defensa aquesta preocupació de Montserrat perquè: "La qualitat que mereix la música litúrgica és la mateixa que l'arquitectura religiosa o la proclamació de la Paraula de Déu".
Des de la seva experiència com a president del Pontifici Institut Litúrgic de Roma, Piqué destaca l'esforç que fan les Esglésies emergents d'Àsia i Àfrica per enviar gent a estudiar a Roma i millorar la dimensió musical de les seves comunitats: "Els primers que s’han de formar són els ministres de la litúrgia". Haurien de ser un exemple per a les nostres esglésies.
Aquesta vocació musical de Montserrat es visualitza aquest estiu amb la quarta edició del Festival Internacional d'Orgue Cassià M. Just [veure programa]. També hi ha tres convocatòries diferents de les trobades d'animadors de cant. Porten més de 40 anys actives després de l'impuls inicial del pare Gregori Estrada, que, juntament amb els monjos Ireneu Segarra i Odiló Planàs, va marcar la renovació del cantoral postconciliar a Catalunya.
Finalment, aquest estiu coincideix amb el relleu en la direcció musical de l'Escolania. Bernat Vivancos ha acabat la seva tasca aquest curs, al qual substituirà Llorenç Castelló. Tots dos són antics membres de l'Escolania i deixebles de Segarra. Vivancos explica com l'Escolania és, "abans de res, un cor litúrgic al servei del santuari", i que, amb els discos i les gires, volen difondre un "missatge de pau i d'espiritualitat" més enllà de la muntanya santa.
Els subscriptors de Vida Nueva es poden descarregar en PDF tots els suplements publicats i, a més, els que viuen a Catalunya reben mensualment el suplement en paper a casa seva, de manera conjunta amb el setmanari Vida Nueva.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.