(Anton Monner –CR) Era un dia de l’any 1450 quan s’instal·lava una magnífica creu gòtica sobre un penyal al lateral del camí de Corbera, sobreposada directament sobre el fust octogonal i per tant no tenia capitell o llanterna. La creu terminava els tres braços amb expansions esculturades. Els quatre braços eren units per una garlanda calada. Per aquella data era rector i abat secular de Gandesa, el doctor Antoni Matamoros, i Gran Castellà d’Amposta, que la vila n’era la capital administrativa, fra Pere Ramon de Sacosta.
A la fotografia de Joan Font i Roig, conservada a la Biblioteca de Catalunya, de l’any 1913, ja li mancava un fragment superior esquerre, segurament per algun estrall defensiu de l’artilleria isabelina, durant els assalts carlins del General Cabrera, a la Ciutat l’any 1837-38, on molt a prop del monument hi tenia instal·lats els seus canons. L’anvers i el revers de la creu eren ocupats pels dos temes clàssics de les creus gòtiques: la Crucifixió i la Maternitat de Maria.Unes dècades més tard, durant el segle XVI, la creu es va cobrir amb un templet que encara es conserva. D’aquí li ve el nom de la Creu Coberta
El 20 d’abril de l’any 1933 minuts abans de les 12 de la nit, féu explosió un artefacte de dinamita adossat a una de les columnes del templet de la creu. Per sort la columna trontollà, però va resistir l’explosió i el monument no s’enderrocà. Els dies següents, al periòdic El Llamp hi apareix una fotografia de la Creu Coberta i una editorial conjunta dels redactors, que diu el següent: “en desgreuge del covard atropellament comès, nosaltres, els redactors de El Llamp la honorem. Ells hi posen el joc de la destrucció, de l’odi i de la demagògia; nosaltres hi fiquem la submissió, el respecte i l’amor, que és la democràcia, la llibertat i la pau. Estimeu-la gandesans!”.
El 19 de maig del mateix any alguns regidors de l’Ajuntament, en presència de l’alcalde accidental, van desmuntar aquesta Creu, el mateix dia que es destrossava a cop de martell els pilons votius a la Mare de Déu de la Fontcalda de la Font de Dalt, la Fonteta i el Cap de la Costa. També les creus del Calvari. El Llamp, aquest cop signat per Joaquim Altadill escrigué: “Respecteu l’art!, explicant les malvestats. Aparegueren al mateix exemplar altres articles amb els títols: “Sobre els últims fets demagògics”, “Un abús contra una llei anticristiana” , “Sectarisme a Gandesa”, i una poesia del meu pare, “El somni d’un brètol”. Des d’aquell moment la Creu va desaparèixer i mai més se’n van trobar les restes.
Uns dies mes tard el diputat Trias de Bes condemnà al Parlament els fets de Gandesa. El President de la Generalitat, Lluís Companys, acompanyat per Pi i Sunyer, i Ventura Gassol expressaren la barreja d’indignació i repugnància per aquests fets. Ventura Gassol exposà novament també al Parlament les destruccions iconoclastes, mentre que el diputat Simó Bofarull va atribuir els actes de Gandesa a una bufonada. Al mateix plenari també es comentaren altres malvestats produïdes a l’ermita del Pinell de Santa Magdalena, la destrucció de creus de terme i del Calvari a Vilalba, i a la vegada apareix un article a El Llamp, amb l’eloqüent títol, “Visca la Democràcia” i es tancava irònicament amb la frase, “ara sí que mai més hi haurà fam”.
Aquesta creu, per raons urbanístiques, l’any 1990 es va canviar de lloc. Es va traslladar a uns 80 metres, enmig d’una rotonda de carreteres, carrers i camins. La creu, substituïda després de la guerra civil, era de fusta. Fou canviada, en el moment del trasllat, per una modernista de ferro. Va desaparèixer una nit de fa uns cinc anys. L’alcalde, Carles Luz, amb criteri cultural, l’ha volguda restituir per una creu de pedra, de talla gòtica, el més semblant possible a l’original.
L’escultor vilalbí, Xavier Solé i Borràs, va rebre l’encàrrec de la construcció de la nova creu. La seva realització ha resultat magnífica, reproduint tot allò visible a les fotografies del moment i creant noves figures imaginatives que substituïen les primitives. Va ser inaugurada aquest dissabte per l’alcalde, el diputat provincial, Joan Josep Malràs, representant la Diputació que n’ha patrocinat l’obra, i beneïda pel rector, Jordi Centelles.
El cèlebre rector de Gandesa, teòleg, historiador i lingüista, Onofre Català i Mirarnau, escrivia l’any 1638, a “Sit memoriae posteris”, el cronicó següent: “la setmana abans de l’Ascensió, se celebra la segona fèria al matí amb una processó de rogatives a la Creu Coberta, demanant la pluja i la fertilitat dels nostres camps”. Gandesa, la propera primavera, ja podrà restituir aquesta tradició religiosa i tan antiga com la mateixa Creu Coberta.
Anton Monner és historiador i cronista de Gandesa. Fotos: Jordi Duran
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.