CatalunyaReligió.cat

Sovint no tenim coneixença de les bones pràctiques en el camp de l'arquitectura religiosa actual. Amb aquest post sobre la Capella Sant Francesc Xavier, premi FAD d'interiorisme 2006, iniciem un recull d'obres que creiem interessants.

Fitxa tècnica

Arquitecte:  Carlos Francesch; Araceli Manzano.
Col·laboradors: Esther Flavià.
C/Ausias Marc, 31 pral 1ª, 08010 BCN
ares@tribusa.es
www.f2m.com

Sup:  100 m2
Promotor:  COL.LEGI CASP - SAGRAT COR DE JESUS
C/Casp 25, 5ª PLANTA 08010 BCN

Pressupost d’execució material:  90.000 €         
Estat: Finalitzat 2006
 
Fotografia: Jovan Horvath
C/Dagueria 1, 4º-1ª    08002 BCN
mail@jovanhorvath.com
www.jovanhorvath.com

Memòria
 
La renovació de la capella del Col·legi Casp tenia per objectiu la seva adaptació als usos actuals: poder celebrar cerimònies religioses i poder ser alhora un espai polivalent de caràcter espiritual.
És la capella que utilitza diàriament el col·legi i la reforma va consistir en convertir-la en un espai simbòlic destinat a la reflexió a través d’elements arquitectònics que sensibilitzen conceptes abstractes i transcendents, com els actes i les cerimònies que es realitzen en aquest espai.
Un lloc destinat  a la reflexió i no subjecte als condicionaments habituals que regeixen aquests tipus  d’espais: centralitat que proporciona la situació de l’altar, la direccionalitat que els eixos donen a l’espai, diferents tractaments segons el pla...

L’accés es realitza a través d’una zona baixa folrada de fusta i una paret de color verd.
Un espai central blanc, sense arestes ni eixos, on dues superfícies corbes, paret i sostre, abraçant l’espai sense limitar-lo.

Revestiment de fusta clara com a paviment i de fusta fosca a mode d’armari tècnic (projector, so, magatzem...) proporcionen la calidesa necessària en contacte amb els usuaris.
La vista és atreta per una entrada de llum natural vertical, al costat d’una creu esvelta que enllaça el pla de terra (el pla del món) amb el sostre que apunta al límit (el pla del transcendent).
La utilització de la il·luminació i de la llum natural posen l’accent en els conceptes que interessava reforçar: Una finestra de proporció allargada de llum natural separa les dues superfícies corbes a l’hora que deixa a contrallum la meitat del perfil de la creu.

Desapareixen les arestes en els llocs de trobada de plans corbats i es substitueixen per línies de llum indirecta, de diferents colors i intensitats, per modificar l’ambient segons l’acte que s’hi esdevingui.
En l’ambient general de penombra en el que la sala roman quan s’apaga la il·luminació general, juntament amb el blanc dels paraments Aixa com la il·luminació dels diferents plans diferencien cadascun dels elements constructius de l’espai.

Com en una exposició de James Turrell, “la capella pot funcionar amb uns nivells mínims de llum, requerint paciència i una espera de uns deu minuts per la dilatació de les pupil·les i l’adaptació dels ulls al nivell de la llum de l’espai interior”. És en aquest moment quan l’espai assoleix la seva veritable dimensió i sentit.

Segons J.M. Sánchez-Ocaña, arquitecte i cap de pastoral del Col·legi Casp-Sagrat Cor de Jesús, és “un espai que pot pretendre fer-nos entrar en un concepte de Cosmos: Un univers accessible als nostres sentits, immers i participant de la Realitat total, inefable per a nosaltres. Formes corbes i plans limitats i entrellaçats. Sostre més enllà de la nostra vista, intuït tan sols per la llum”.