CatalunyaReligió.cat

Igual que aquest juny un jutjat de Barbastre va denegar la petició del bisbat aragonès i del govern d’Aragó per tal que convalidés per la via civil el decret vaticà que ordena el lliurament de les obres de Lleida a Barbastre, aquest dimarts un jutjat de Lleida ha desestimat la

Sembla que el jesuïta José Ignacio González Faus al setembre sempre torna amb les piles ben carregades i ens regala un article digne de passar a la història. L’any passat ho va fer per la Mercè, i aquest any no ha esperat tant i dissabte a La Vanguardia va publicar un punyent article sobre els anuncis de prostitució als diaris.

Els llibres sobre animals de companyia tipus Tu gato y tu, Todo sobre tu gato, o Qué se puede esperar cuando se tiene un gato, expliquen una història sobre els gats molt il·lustrativa.

Avui no ets eclesialment ningú si no fas servir com a referència la imatge del “Pati dels gentils”. Expressió impulsada pel Pontifici Consell per a la Cultura de monsenyor Ravasi i beneïda per Benet XVI.

Poques vegades costa tant trobar una foto. Gràcies a internet estem molt ben acostumats a trobar una foto de qualsevol tema per acompanyar un article. Per això, vam pensar que seria fàcil. Però no.

“Pues el cura es el que tiene más vacas”. Penso, ja hi som! Ambient rural on també hi ha els tòpics sobre l’Església rica, que els capellans viuen com a reis, i que si patatim i que si patatam. Quina mandra. Doncs, no.

Li dic: “Doncs veient el panorama episcopal estava convençut que al final els bisbes no farien cap nota sobre l’Estatut”. I em diu: “És que hauria estat molt gros no dir res”. Qui em respon és la persona que més coses sap de l’episcopat català i que més calla sobre el que sap, i per això continua sent el qui en sap més coses. 

Perdoneu el simplisme i sensacionalisme del titular, però...

Aquest dijous s’han fet públiques les normes de la Congregació de la Doctrina de la Fe per afrontar –dins del dret canònic- els delictes més greus.

Recordo haver escrit que hi haurien bufetades per apropiar-se la visita del papa d’aquest novembre. Sobretot per fer notar que, tot i que el papa va a Santiago i a Barcelona sense passar per Madrid, Benet XVI ve a Espanya. Doncs, bé; aquest diumenge ja n’hem tingut una mostra pública: una aparentment innocent Carta de benvinguda al papa.

Si hi ha tòpics gastats en l’anàlisi periodística, un és descriure la situació com una paradoxa. Un altre és dir que la realitat supera la ficció. Però és que el cas del bisbe Piris dóna per un festival de tòpics, per paradoxal i perquè mai ens ho hauríem cregut si ens ho haguessin explicat.