CatalunyaReligió.cat

Aquest cap de setmana vaig ser a Solsona. Només d’entrar a la placeta davant la Catedral em va venir el record del bisbe Deig. L’última vegada que hi havia estat va ser, ara fa cinc anys, en ocasió del funeral del recordat bisbe.
 

Fa goig de poder descobrir de tant en tant que també dins la nostra vella Església s’hi veu algun «brot verd» que ens diu que estan prenent cos unes idees de renovació, que molts consideren utopies. Normalment els escrits, els articles, de revistes que tracten de l’evangelització en el món d’avui, acostumen a ser anàlisis o reflexions de la situació, consells de com s’haurien de fer les coses...

Sí, els claretians hem fet Capítol. Que és com dir que hem fet Assemblea General. Amb la particularitat que no és anual i de cap de setmana, sinó cada sis anys i d'una setmana sencera. Hem revisat la feina feta aquests darrers anys. Ens hem preguntat si la vida que duem és prou evangèlica. Ens hem demanat explicacions i ens hem donat explicacions. Hem vist quines coses van, quines no van i quines hem de canviar.
 

Pels qui no estiguin al cas, en l’àmbit de les congregacions religioses un capítol és l’equivalent del que seria un concilia dins l’àmbit de l’Església catòlica. Amb moltes i grosses diferències, tanmateix.

Els pessebristes i tots els qui tenen el preciós encàrrec de transmetre a les noves generacions el sentit de les coses, solen assignar al bou i la mula una tasca única, definida i entranyable: escalfar l’infant diví amb les bafarades del seu alè. Tasca noble i agraïda, si n’hi ha...