CatalunyaReligió.cat

Mai com en aquest inici del curs escolar he vist realitzada amb tanta perfecció aquesta màxima del literari príncep de Lampedusa o la del, més nostrat, capità enciam: els petits canvis son poderosos.

Algunes declaracions dels dirigents de Barcelona Acció Solidària amb motiu del retorn de dos dels seus membres després d’un llarg segrest, ben amplificades per l’ampli ressò mediàtic de la noticia del seu alliberament, deixen un cert regust de preocupació.

Sembla que el 24 d’octubre ens tornaran a cridar a votar. Periòdicament votem, si, però la democràcia catalana està segrestada pels partits polítics. Cap de les promeses fetes en aquesta direcció (llei electoral, finançament dels partits...) s’ha acomplert, ni hi ha cap signe de que els partits parlamentaris vulguin encarar aquestes qüestions més enllà de les mútues crítiques carregades d’hipocresia i cinisme.

Aquest va ser el tema del darrer Debat d’Educació del curs, celebrat l’1 de juny.  Gràcies a l’excel·lent web d’aquests debats, podem apropar-nos a l’exposició que va fer Roser Salavert, Doctora en Gestió Educativa i directora general de les escoles públiques del districte escolar 3 de Nova York.

L’escola cristiana de Catalunya (titulars, professorat i AMPAs) junt a les principals organitzacions de l’escola concertada, han convocat una concentració davant el Palau de la Generalitat, per al dijous dia 17 de juny, amb el lema: no a la discriminació!

Crec que cal dir alguna cosa sobre les mesures contra el dèficit públic –que no contra la crisi, no ens confonguem-, que anuncien els governs espanyol i català i en concret de la repercussió a l’escola concertada que va anunciar dimarts el Conseller Castells.

En el 2n Congrés de l’Associacionisme i el voluntariat, ja llunyà en el temps, un de les novetats abordades va ser la necessitat de trobar nous formats al compromís voluntari i noves formes d’articulació d’aquest, davant del possible estancament dels models més tradicionals.

Contradient el relativisme, la realitat sempre acaba mostrant-se tal qual és, per molt que mirem cap a un altre costat. La realitat es tossuda, més tossuda que qualsevol dels il·lusionistes que pretenen amagar-nos-la.

Una inspectora d’educació truca al director d’una escola concertada i li diu que han d’escolaritzar un nen a 6è de primària. L’escola ja té 25 alumnes en aquest curs (que és la ratio màxima segon la normativa), però la inspectora insisteix en que els casos de necessitats específiques cal que es reparteixin entre totes les escoles i que per tant l’han d’escolaritzar.