CatalunyaReligió.cat

Aquests dies la premsa porta com a debat de fons el suport que el president dels Estats Units, Barak Obama, dóna a la construcció d’una mesquita prop de la Zona Zero de Nova York.

“I vostè què en pensa de la capella de l’aeroport?” em va preguntar un dels participants del curs de simbologia religiosa. Aquell home em va deixardeixar encuriosit i a l’anada cap a Berlín vaig comprovar que, efectivament, hi ha una capella que s’anuncia pluriconfessional a a la plaça pública de la T1.

Col·laborant diàriament en un despatx d’arquitectura “corporativa”, un eufemisme per no anomenar-la “comercial”, em sorprèn veure la imatge de la proposta del claustre reformat del seminari de Tarragona, molt semblant a les que veig pel despatx per botigues de la Nike, Guess o Karen Millen aplicades ara a un edifici religiós.

En els darrers articles he presentat iniciatives que posen en relació la societat civil i els projectes arquitectònics d’arrel eclesial com era el cas del Concurs de Idees per a l’Església de la Pietat de Vic o la Reforma de la llibreria Claret.

Què és un viaducte? Certament un lloc de pas, d’entrada i sortida, un de tants no-llocs de l’anonimat actual que l’ús quotidià acaba convertint en un krono-topos, és a dir, un lloc de referència vital.

Un dels objectius d'aquest bloc és oferir exemples de bones pràctiques de l'arquitectura en els edificis d'àmbit religiós. Tot i no ser pròpiament un espai sagrat i estar subjecta a la llei de la oferta i la demanda, una llibreria no deixa de ser un petit temple de la cultura i el pensament, més encara quan es tracta d'una llibreria especialitzada en l'àmbit religiós.  Presentem aquí, breument, la reforma de la Llibreria Claret.

Ahir em va ser comunicat oficialment que la Fundació Joan Maragall m'ha concedit una beca d'estudi per a relitzar el treball "Forma i Esperit.